Josefa Barba-Gosé Flexner (Barcelona, 11 d’abril de 1904 – Filadèlfia, 25 de juny de 2000), també coneguda com Pepita Barba, va ser una neurocientífica espanyola que va destacar en la recerca de neurofisiologia malgrat les barreres del seu temps. Filla d’una família distingida, va cursar Farmàcia i Dret a Barcelona, on es va sentir atreta per la investigació en laboratori. El 1926 es va instal·lar a la Residència de Senyoretes de Madrid, on va tenir accés a un laboratori avançat de química dirigit per Mary Louise Foster.
Va treballar a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sota Augusto Pi Suñer i Jesús María Bellido, i va obtenir beques de la JAE i la Fundació Maria Patxot per ampliar estudis a la Royal Pharmaceutical Society de Londres i la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, on va conèixer el neurofisiòleg Louis B. Flexner, amb qui es casaria el 1937 fugint de la Guerra Civil. Després de travessar clandestinament els Pirineus, es van establir als Estats Units, on va desenvolupar una carrera brillant a Johns Hopkins i la Universitat de Pennsilvània. El 1953 van fundar junts l’Institut de Ciències Neurològiques de Filadèlfia, que va dirigir el seu marit. Va ser sòcia de la Reial Societat Espanyola de Física i Química i va viure 59 anys de col·laboració científica amb el seu espòs fins a la seva mort el 1996. Va morir als 96 anys, i la seva trajectòria va quedar gairebé oblidada fins al segle XXI.
Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Josefa_Barba-Gosé_Flexner
«Sciku» escrito para la iniciativa «Scikus amb Perspectiva de Gènere», de la ACCC: https://www.accc.cat/2026/02/11/sobre-la-sisena-edicio-del-concurs-scikus-amb-perspectiva/
Pasión y exilio,
dos vidas científicas,
luz del cerebro.
Passió i exili,
dues vides científiques,
claror del cervell.
Autor: Simón Perera del Rosario
