La 8ª edición de BCNspiracy, el evento de divulgación científica de Barcelona, se celebró el 14 y 15 de noviembre de 2024 en el Museo de la Ciencia CosmoCaixa. Con el aforo completo ambos días y la participación de una decena institutos de secundaria, profesionales de la ciencia y público general, esta edición del evento fue un éxito, manteniendo la esencia de años anteriores —charlas breves, encuentros con la comunidad y espectáculos— e incorporando novedades en el formato. El evento trató temas de distintos ámbitos científicos, teniendo como tema transversal la salud del suelo y la alimentación.

La estructura de BCNspiracy repitió el exitoso formato en dos sesiones: INspiracy, dedicada al público de institutos, el 14 de noviembre, y las Charlas BCNspiracy (“BCNspiracy Talks”) para el público general el sábado 15. En ellas se aplicaron formatos nuevos que enriquecieron la experiencia de divulgación: FLIPspiracy, donde “dimos la vuelta escenario” y convertimos en divulgador a un estudiante que antes había formado parte del público; DIVERSspiracy, centrada en la inclusión y la diversidad en la ciencia; NEWSspiracy, un espacio para aprender sobre un tema de actualidad científica seleccionado por el público, y BCièNcia, una plataforma online de difusión de noticias científicas del “ecosistema BCNspiracy” y el ecosistema catalán de investigación, para diferentes públicos, desde los 5 años hasta cualquier edad.

INspiracy 2024

La sesión INspiracy volvió a ser el punto de encuentro con estudiantes de distintos institutos.

El arranque lo ofreció Valentí Farrás, director de CosmoCaixa, que dio la bienvenida recordando la importancia de la Semana de la Ciencia y del papel fundamental de la divulgación. “Necesitamos personas con espíritu positivo, dispuestas a dedicar su talento a la ciencia. La ciencia no solo ha sido relevante en el pasado, sino que es decisiva para resolver los grandes retos del presente.”

A continuación, Eduard Angelats (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya) mostró cómo la teledetección y la geomática pueden ayudar a monitorizar cultivos, detectar plagas, mejorar la gestión de riego y optimizar el uso de nutrientes. Destacó cómo estas tecnologías se relacionan directamente con varios Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), desde el “Hambre cero” hasta la “Acción por el clima”.

Eloy Santos Pujol, del Instituto de Investigación contra la Leucemia Josep Carreras, desgranó la pregunta: “¿Qué hemos aprendido de la persona más mayor del mundo?”. Explicó que estudios recientes sobre personas centenarias —como el de María Brañas, quien llegó a los 117 años— apuntan a que la longevidad extrema combina factores genéticos, epigenéticos y hábitos de vida saludables, sin olvidar la importancia de la microbiota y del bienestar social.

Irene Martínez Serrano (IDIBAPS) introdujo el concepto de riesgo poligénico (PRS) y su relación con la salud mental. A través de ejemplos sencillos, mostró cómo cientos de genes actúan como una “lotería genética”, y cómo las puntuaciones de riesgo poligénico permiten mejorar la prevención y el tratamiento de trastornos mentales. “Nuestra genética es como un sobre de cartas Pokémon que nos ha tocado al nacer, pero el resultado final también depende de nuestras elecciones y del entorno.”

Por su parte, Joan Hereu Morales propuso una reflexión profunda: “¿Qué necesitamos para conseguir una sociedad sostenible?”. Alertó sobre la “superación de varios límites planetarios” y la urgencia de un cambio de hábitos colectivos. En línea similar, Juliette Bedrossiantz (IDAEA-CSIC) habló de toxicidad ambiental en productos alimentarios (como el vino) y mostró cómo, usando organismos modelo —el crustáceo Daphnia o los embriones de pez cebra—, se evalúa la influencia de pesticidas y contaminantes en la salud de los ecosistemas y, en última instancia, en la nuestra.

La investigadora Teresa Robert-Finestra (también del Instituto Josep Carreras) cerró la sesión matinal con un viaje por el interior de las células sanguíneas y el ADN. Explicó cómo, en un espacio minúsculo, llegan a caber dos metros de material genético, plegados de forma impresionante. Y reivindicó la labor del trabajo colaborativo en la ciencia: “Se nos suele contar la historia de un genio aislado que hace grandes descubrimientos, pero en realidad, la ciencia es un equipo multidisciplinar.”

FLIPspiracy: cuando el público toma la palabra

Durante la jornada de INspiracy, tuvo lugar FLIPspiracy, la gran innovación en INspiracy este año. El estudiante Darío López, del Institut Bisbe Berenguer, subió al escenario para explicar física cuántica usando metáforas futbolísticas. Con un símil muy efectivo, habló de “Messi chutando un electrón a través de dos rendijas”, evocando el célebre experimento de la doble rendija y la naturaleza ondulatorio-corpuscular de la materia. Fue un momento divertido y a la vez ilustrativo de cómo se puede llevar conectar la ciencia con cualquier afición.

Charlas BCNspiracy 2024

El sábado 15, BCNspiracy tomó el relevo con ponencias, entrevistas y espacios de debate. Las temáticas principales se centraron en la alimentación sostenible, la protección de la biodiversidad, la regeneración de suelos y el impacto humano en los ecosistemas, a la vez que se trataban todo tipo de temas de distintos ámbitos científicos. 

La primera charla corrió a cargo de Ana Moragues, experta en sistemas alimentarios sostenibles, quien subrayó que comer de manera sana y sostenible no solo depende de los individuos, sino de la existencia de políticas y entornos que faciliten los buenos hábitos. Recalcó que hay barrios donde casi una cuarta parte de la población no puede acceder a alimentación de calidad, y expuso ejemplos de ciudades como Belo Horizonte o Copenhague, pioneras en políticas de alimentación sostenible. “Se estima que tomamos 200 decisiones al día sobre la alimentación. ¡Tenemos muchas oportunidades de influir en nuestro futuro!”

Diletta Parente (Valueloops) aportó una perspectiva filosófica y sistémica sobre nuestra interdependencia con el medio ambiente y criticó el “reduccionismo monetario” que, en sus palabras, “nos ha hecho olvidar que somos parte de un planeta con recursos limitados”. Por su parte, Pilar Andrés (CREAF) recuperó la definición de seguridad alimentaria de la FAO y resaltó la importancia de salvaguardar el suelo como un recurso vivo, lleno de especies esenciales para los servicios ecosistémicos.

Carlos Casabona y Pepe Serrano (Societat Catalana de Pediatria) presentaron el concepto de la “alimentación de las 5 eses: sostenible, saludable, sabrosa, segura y suficiente: la leche materna”. Defendieron la necesidad de mantener unos hábitos alimentarios que cubran estas cinco dimensiones para garantizar un crecimiento óptimo en la infancia y promover el bienestar a lo largo de la vida.

Mesa redonda: agricultura regenerativa y el valor de la biodiversidad

En la mesa redonda, moderada por Andrea Arnal, con Georgina Alins, Francesc Prenafeta Boldú y Xavier Domene (del IRTA y CREAF) se profundizó sobre la agricultura regenerativa, un modelo que propone restaurar la fertilidad del suelo y disminuir el uso de compuestos químicos. Georgina advirtió de la fragilidad del suelo y la importancia de no tratarlo como un “vertedero” sino como un aliado que, bien gestionado, puede capturar carbono y sostener la biodiversidad.

“En la agricultura industrial, a menudo la propia actividad contribuye a degradar aquello de lo que depende.”
“Necesitamos políticas públicas, pero también empatía social para acompañar la transición de la agricultura a sistemas más sosteniles.”

Xavier subrayó que la agricultura regenerativa no es solo para pequeñas fincas, sino que se está aplicando con éxito en explotaciones de mayor escala. Los ponentes coincidieron en la necesidad de que la ciudadanía entienda la relación entre el suelo y su propia salud. La mesa concluyó con un mensaje optimista: se están logrando avances y, si se generalizan las prácticas sostenibles, la agricultura puede ser parte de la solución a la crisis climática y alimentaria.

NEWSspiracy. Una manera innovadora de ver las notícias

Con NEWSspiracy, las audiencias y seguidores del evento votaron una noticia de actualidad que sería analizada en el evento desde un punto de vista científico. La notícia más votada fue sobre el deterioro cognitivo. Para ello, se invitó al investigador y divulgador habitual en BCNspiracy Saül Pasqual, que abordó el tema tratando la relación entre el deterioro cognitivo y la muerte neuronal.

Más charlas: nanotecnología, hielo extraterrestre y el futuro de la alimentación

Los minutos de “micro-charlas” —en la sesión NANOspiracy— trajeron pinceladas de temas muy variados, dando a los asistentes la posibilidad de adentrarse en temas muy específicos de una forma ligera, corta y comprensible:

• Mary Cano (Instituto Catalán de Nanociencia y Nanotecnología, ICN2 habló de la encapsulación en alimentación y farmacia, desde los “bubbles teas” hasta la administración controlada de fármacos.
• Enric Sangrà (IRTA) reflexionó sobre la importancia de la divulgación científica y la necesidad de emplear narrativas que enganchen al público: “Utilicen historias para que la ciencia se entienda mejor y el público conecte con ella.” Su charla recalcó el poder de la comunicación basada en relatos atractivos, capaz de hacer que el conocimiento científico perdure en la memoria colectiva.
• Gerard Gayà (CREAF) expuso cómo la agricultura regenerativa puede llegar a compensar emisiones de CO₂ y mostró varios casos de éxito en Cataluña.
• Gema Llorens (Plataforma PolarCSIC, GEO3BCN-CSIC) recordó que el hielo es una roca —monomineral— y que existen hasta 19 tipos de hielo distintos, algunos de las cuales podrían darse en otros cuerpos del Sistema Solar, abriendo la puerta a la búsqueda de vida extraterrestre.
• María Soler (ICN2) presentó cómo la nanotecnología se integra en el ámbito de la salud para el desarrollo de biosensores en dispositivos ultracompactos. Recalcó la importancia de esta tecnología en la lucha contra las resistencias a los antibióticos: “Los biosensores nanotecnológicos permiten, por ejemplo, identificar muy rápidamente si los pacientes con infecciones graves tipo sepsis pueden ser tratados con determinados antibióticos.”
• Jordi Ribera (ICATMAR – ICM-CSIC), bajo el lema “un mar sostenible para unos recursos saludables”, explicó cómo se cuantifica el ciclo de vida de las especies marinas que consumimos para conocer su estado de salud. La finalidad es poder garantizar la sostenibilidad de estos recursos y también asegurar que lleguen en buenas condiciones a nuestros platos. “Cuantificamos todo el ciclo de vida para saber en qué estado de salud se encuentran las especies marinas que consumimos, y qué podemos asegurar para garantizar que estén bien.”
• Giulio Rosati (ICN2) describió los avances en la fabricación de biosensores mediante impresoras especializadas, capaces de inyectar líquidos en cantidades minúsculas —en el orden de picolitros—. Esto abre múltiples aplicaciones en el campo agroalimentario, como la detección de antibióticos en la leche o de virus que eliminan bacterias en la producción del queso. 
• Patricia Aymà regresó a BCNspiracy para hablar, esta vez, de la diferencia entre “bioplásticos” y “plásticos biodegradables”, explicando que no siempre ambos conceptos van de la mano.

Álex Richter-Boix (CSIC) presentó cómo el ser humano ha influido en la historia de los paisajes que nos rodean, donde nos recordó que “es imposible estudiar biología o ecología hoy en día sin estudiar a los humanos, porque hemos influido mucho en todos los ecosistemas”. Su charla hacía una mirada a la huella humana en todos los ecosistemas.

DIVERspiracy: ciencia inclusiva y diversa

A continuación, tuvo lugar la sesión de DIVERspiracy, que apuesta por la ciencia diversa e inclusa. Siguiendo la estela de la iniciativa de BCNspiracy de invitar a cada ponente a destacar figuras de la ciencia pertenecientes a colectivos minorizados, se dedicó un espacio a poner en el primer plano de la divulgación a mujeres, personas LGTBIQA+, personas racializadas…

Francesc Gascó Lluna “@Pakozoico”, paleontólogo y divulgador, relató una historia de la paleobiología destacando el papel de Franz Nopcsa, precursor de la paleontología moderna y figura LGTBIAQ+ en la ciencia. Reivindicó la importancia de la diversidad y de la visibilidad: “Personas LGTBIAQ+ en ciencia: hacedlo público, hace falta que tengamos referentes felices.”

Mireia Querol (CREAF – Biologueando) explicó datos interesantes sobre los hongos y el suelo: el ser vivo más grande del planeta es un hongo que ocupa 9 kilómetros cuadrados en Oregón, un ejemplo de la inmensa biodiversidad subterránea a la que apenas prestamos atención.

Por su parte, Ailende Eigbefoh-Addeh Imafidon (URV) aportó su perspectiva investigadora sobre la fortificación de alimentos y el aporte de vitaminas como la B12 y el ácido fólico. Recordó que la dieta mediterránea se considera muy completa, pero en la práctica muchas personas jóvenes se desvían de sus pautas saludables.

Nutrición y cambio de hábitos: hacia un futuro más verde

La tarde continuó con la charla de Aitor Sánchez “Mi dieta cojea” y Ujué Fresán (ISGlobal), quienes charlaron sobre cómo nuestra dieta puede, además, “salvar” el planeta. Entre otras cosas, plantearon el problema de la huella ecológica de la ganadería intensiva y propusieron caminos hacia otro tipo de dietas, basadas en productos vegetales. Explicaron que un tercio de los alimentos que producimos en el mundo termina en la basura y que, para reducir este desperdicio alimentario, cada persona puede tomar decisiones cotidianas muy relevantes, desde la planificación de la compra hasta la reutilización de sobras en recetas como lasañas o cremas de verduras.

“La alimentación es clave para mitigar la crisis planetaria por sus diferencias con otros sectores. Ya estamos produciendo suficientes alimentos, y podríamos reorientar nuestro consumo mañana mismo sin grandes cambios.” 

En la charla se hicieron muchas reflexiones a través de datos sobre nuestro consumo y la responsabilidad individual y colectiva que tenemos con el planeta en relación a la alimentación: ​​“la mitad del desperdicio alimentario se produce en el hogar”. Además, se habló de las evidencias de que, las dietas saludables para el planeta, también son mucho más saludables para el consumo humano. 

El broche final: espectáculo, inspiración y retos para el futuro

A modo de cierre, se celebró un espectáculo conducido por Aythami Soto (UdG – Reacciona Explota), químico, investigador y divulgador –de hecho, investiga sobre la divulgación científica. A través de demostraciones de química en vivo demostró que “las cosas que brillan y las reacciones incendiarias” siguen conquistando a las audiencias, quienes son una parte muy relevante en la ciencia y la investigación, ya que, como reivindica BCNspiracy, la ciencia, si no se comparte, no cumple todo su potencial transformador de la sociedad. Necesitamos ideas nuevas y ganas de comunicarlas.

Con este espectáculo final, concluyó la sesión en CosmoCaixa y ponentes, las audiencias y la organización se reunieron en un bar para compartir un tiempo más informal, rompiendo la barrera entre el escenario y las butacas en BEERspiracy. Un espacio para resolver dudas, aportar ideas y opiniones, conocer personas del mundo científico y crear una comunidad en torno a la investigación y la divulgación científica con BCNspiracy.

Así terminó esta edición que, como siempre, estuvo marcada por la diversidad de temas, destacando en este caso cómo nuestro suelo, nuestra alimentación y nuestro estilo de vida se encuentran cada vez más en una encrucijada. La apuesta por nuevos formatos como FLIPspiracy, la reivindicación de la diversidad científica en DIVERspiracy, la creación de la plataforma BCièNcia y la mirada a la actualidad en NEWSspiracy abrieron nuevas vías para que la divulgación salga reforzada y llegue a públicos más amplios.

BCNspiracy 2024 quedará en el recuerdo como la edición que puso en primer plano la importancia de volver a la tierra —literal y metafóricamente— para cultivar no solo alimentos, sino también conocimiento, responsabilidad y solidaridad. Una semilla que, con suerte, germinará en las próximas generaciones y en las políticas futuras. Porque la salud de nuestros suelos y la calidad de nuestra alimentación son, en definitiva, la base de nuestra salud como humanidad y planeta.

The post Crónica BCNspiracy 2024 first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

Un equipo del CSIC ha encontrado la presencia generalizada de pesticidas en los Parques Nacionales de Doñana y Tablas de Daimiel, incluso de algunos prohibidos desde 2009. Esto indica que la agricultura cercana está afectando negativamente a los ecosistemas acuáticos, con riesgo para la fauna y la biodiversidad. Además, las condiciones de sequía incrementan la concentración de estos contaminantes. El estudio, publicado en la revista Chemosphere, es el más completo realizado hasta la fecha y muestra que la contaminación por fitosanitarios es un problema continuo, que impacta no solo en el agua, sino también en los sedimentos, con posibles riesgos moderados a altos para los organismos acuáticos.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Pesticidas y su impacto ambiental
• Parques Nacionales
• Biodiversidad
• Ecosistemas acuáticos
• Fitosanitarios
• Agricultura sostenible

Font: Wikimedia Commons. Parque nacional y natural de Doñana. De Gabriela Coronado Hernández – Trabajo propio, CC BY-SA 4.0,

Resum nivell 5 anys

Unos científicos han encontrado sustancias llamadas pesticidas en el agua de dos lugares naturales que están protegidos: Doñana y Tablas de Daimiel. Son espacios naturales muy importantes porque allí viven muchos animalitos. Estos pesticidas pueden hacerles daño. Algunos de estos productos están prohibidos desde hace mucho tiempo, pero aun se han encontrado en el agua. Además, cuando hay menos agua por la sequía, la cantidad de pesticidas es mayor. Esto significa que necesitamos cuidar mejor estos lugares y asegurarnos de que no se usen sustancias malas para la naturaleza. Así podemos proteger a los animales, las plantas y mantener limpio el agua.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Pesticidas (productos que matan bichitos)
• Lugares protegidos
• Importancia del agua limpia

Resum nivell 10 anys

Científicos han detectado pesticidas en los Parques Nacionales de Doñana y Tablas de Daimiel. Los pesticidas son productos artificiales que sirven para matar algunas plagas e insectos. Esto es preocupante porque muchos pesticidas están prohibidos desde 2009, pero siguen apareciendo en el agua y en el suelo del fondo de estos espacios naturales. Estas sustancias provienen de los cultivos cercanos y pueden dañar a los animales y plantas acuáticas. Además, cuando hay menos agua por la sequía, se encuentran más pesticidas. Este estudio indica que hace falta mejorar los controles agrícolas y cuidar mejor estos lugares para proteger la biodiversidad y la calidad del agua.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Pesticidas
• Contaminación del agua
• Espacios protegidos
• Conservación de la biodiversidad

Resum nivell 14 anys

Un estudio del CSIC ha hallado presencia generalizada de pesticidas en las aguas y sedimentos de los Parques Nacionales de Doñana y Tablas de Daimiel, incluyendo algunos pesticidas prohibidos desde 2009. Estos resultados evidencian que la agricultura cercana a estos lugares sigue afectando gravemente a los entornos protegidos. Además, la sequía aumenta la concentración de contaminantes, haciendo más grave el problema. El análisis, el más completo realizado hasta el momento, revela que las especies acuáticas están expuestas a riesgos ambientales moderados a altos. Este trabajo enfatiza la necesidad de reforzar la vigilancia, la aplicación de normativas y la investigación para asegurar la protección efectiva de estos ecosistemas únicos.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Contaminación por pesticidas
• Parques Nacionales
• Biodiversidad
• Ecosistemas acuáticos

Resum nivell 18 anys

Un equipo del CSIC ha liderado un estudio exhaustivo que confirma la presencia generalizada de pesticidas, incluidos algunos prohibidos desde 2009, en las aguas y sedimentos de los Parques Nacionales de Doñana y Tablas de Daimiel. Estos resultados demuestran el impacto continuo de la agricultura cercana sobre áreas supuestamente protegidas, comprometiendo la calidad del agua y la salud de los ecosistemas acuáticos. El estudio, publicado en Chemosphere, no solo documenta esta contaminación, sino que también evalúa su riesgo ambiental, revelando un potencial impacto negativo moderado a alto sobre la fauna. Estas conclusiones subrayan la urgencia de reforzar las políticas de control, supervisión y protección ambiental.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Pesticidas prohibidos
• Persistencia ambiental
• Riesgo ecológico
• Legislación y cumplimiento de normativas agrarias
• Conservación de la biodiversidad en entornos protegidos

Nota de premsa original

Un estudio liderado por el CSIC evalúa el riesgo de la presencia de fitosanitarios en Doñana y Tablas de Daimiel

El estudio, el más completo realizado hasta el momento, ha revelado la presencia generalizada de pesticidas, algunos prohibidos desde el 2009, en ambos Parques Nacionales  Los compuestos detectados conllevan un impacto ambiental y un riesgo alto para los ecosistemas acuáticos El objetivo del trabajo era evaluar el impacto ambiental de las actividades agrícolas en el entorno de estas áreas protegidas.

Madrid/Barcelona, lunes 22 de julio de 2024. El Parque Nacional de Doñana lleva más de una década padeciendo serios problemas de sequía. Sin embargo, no solo la cantidad de agua es preocupante, sino también la calidad de la misma. Así lo ha reflejado un estudio llevado a cabo por investigadores del Consejo Superior de investigaciones Científicas (CSIC), que ha detectado la presencia generalizada de pesticidas en los Parques Nacionales de Doñana y Tablas de Daimiel. Esta investigación, liderada por el Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA-CSIC), en la que han
participado la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC), el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) y el Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE, CSIC-UV-GVA), tenía como objetivo evaluar el impacto ambiental de las actividades agrícolas en el entorno de estas áreas protegidas.

El trabajo, publicado en la revista Chemosphere, es el estudio más completo realizado hasta la fecha sobre pesticidas en Áreas Protegidas de España, incluyendo el análisis de más de un centenar de pesticidas hidrofílicos e hidrofóbicos en muestras de agua y de sedimento.
También se realizó una evaluación de riesgos con el fin de resaltar los peligros potenciales para los organismos acuáticos derivados de la carga de pesticidas.

“A pesar de que la normativa de los Parques Nacionales es la de mayor protección legal, los pesticidas provenientes de las actividades agrícolas cercanas están afectando a los seres vivos que en ellos habitan. De hecho, un estudio previo de nuestro grupo ya indicaba que la acumulación de pesticidas en algunas especies de aves del Parque Nacional de Doñana reducía su capacidad reproductiva”, señala la investigadora del IDAEA-CSIC Ethel Eljarrat,
autora principal del estudio.

Impacto de la actividad agrícola
En los últimos años, se han encontrado problemas relacionados con la agricultura intensiva en áreas protegidas por su daño potencial a la fauna silvestre. Otro estudio previo del mismo grupo de investigación ya alertaba sobre la presencia de algunos pesticidas como la bifentrina, un insecticida piretroide cuyo uso agrario está prohibido, en muestras de huevos de aves recolectados en Doñana. Estos hallazgos motivaron la continuación del estudio para evaluar el nivel de contaminación en aguas y sedimentos e identificar posibles prácticas agrícolas
ilegales en el entorno de estos espacios protegidos.

Los resultados revelan la presencia generalizada de fitosanitarios en Doñana y en Tablas de Daimiel, aunque en el primer caso los niveles son superiores. Tanto en las muestras de agua como en las de sedimento, se han encontrado varios pesticidas prohibidos por la Unión
Europea desde 2009 para uso agrícola. Aunque la presencia de pesticidas prohibidos en sedimentos puede deberse a la persistencia de los compuestos en el medio, la detección de hasta diecisiete pesticidas prohibidos (como el clorpirifós, la terbutrina o el diazinón) en las
muestras de agua nos estaría indicando un uso reciente. También es habitual encontrar otros productos que, si bien sí eran aptos en 2021 cuando se realizó el muestreo, no se pueden usar desde 2022, como el oxadiazón o la ciflutrina, entre otros. “Es importante llevar a cabo más
estudios como este que nos permitan verificar si los nuevos compuestos introducidos en la normativa de 2022 se han dejado de utilizar y, de no ser así, actuar en consecuencia”, destaca Eljarrat.

“En Doñana y en las Tablas de Daimiel se observa la influencia de los productos fitosanitarios que se utilizan en los cultivos circundantes en la contaminación de estos. Esta contaminación en muchos casos muestra que puede ser peligrosa para la fauna acuática y, sobre todo, una importante capacidad para afectar a la biodiversidad”, resume Yolanda Picó, coautora del estudio e investigadora del CIDE.

Otro dato interesante es la detección de mayores niveles de contaminación en algunos puntos cuyo caudal, en el momento del muestreo, era menor. “Esto pone de manifiesto que la escasez de agua provoca el aumento de la concentración de la contaminación”, indica Miguel
Ángel Bravo conservador del espacio natural de Doñana, co-autor del trabajo.

Evaluación del riesgo por fitosanitarios
El estudio también incluye una evaluación del riesgo de la presencia de pesticidas para los organismos acuáticos, por lo que la investigación proporciona un valioso conocimiento sobre el impacto de las actividades agrícolas en dos áreas protegidas. “Nuestros resultados incluyen la evaluación de los riesgos potenciales de la contaminación por pesticidas en las aguas, pero también en los sedimentos, y sugieren riesgos potenciales de moderados a altos en todos los puntos de muestreo de ambos Parques Nacionales”, indica Ethel Eljarrat.

Este estudio forma parte del proyecto Impacto de las actividades agrícolas en la fauna de los parques nacionales (APAN), financiado en 2017 por el entonces Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente en el marco de la Convocatoria de Ayudas a la
Investigación en materias relacionadas con la Red de Parques Nacionales.

The post Un estudio liderado por el CSIC evalúa el riesgo de la presencia de fitosanitarios en Doñana y Tablas de Daimiel first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

La zona costanera de Vilanova i la Geltrú ha estat declarada ‘punt d’esperança marina’ per l’organització Mission Blue, un reconeixement pioner a la península. Això significa que és un espai marí de gran valor per a la biodiversitat i la conservació, en especial per a balenes com el rorqual comú. Investigadors del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC estudiaran i faran seguiment d’aquestes espècies amb tecnologia avançada i no invasiva. L’objectiu és conèixer millor l’ecosistema i millorar la coexistència entre la fauna marina i les activitats humanes. Aquest projecte utilitzarà el so marí per entendre i protegir la vida als oceans.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Hope Spots (punts d’esperança marina)
• Biodiversitat marina
• Rorqual comú
• Bioacústica i so submarí
• Conservació d’ecosistemes marins

Font: UPC. Rorqual comú

Resum nivell 5 anys

Les aigües del mar de Vilanova i la Geltrú s’han convertit en un lloc molt especial per ajudar i salvar els animals del mar. Científics estudiaran les balenes i altres animals que viuen allà, escoltant els sons que fan i mirant de no molestar-los. Aquest lloc, anomenat ‘punt d’esperança marina’, servirà per entendre millor com hi viuen les balenes, què mengen i com podem ajudar-les. Així, podrem fer que les persones i els animals visquin junts sense fer-se mal. Aquest projecte vol cuidar el mar perquè, en el futur, hi continuïn havent balenes i molts més animals marins sans i feliços.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• balenes
• protegir la natura

Resum nivell 10 anys

La costa de Vilanova i la Geltrú ha estat declarada un ‘punt d’esperança marina’ per Mission Blue, una organització de conservació del mar. Això és important perquè demostra que aquest lloc és molt valuós per a la vida marina, especialment per a les balenes rorquals comuns. Els científics de la UPC estudiaran aquestes balenes i altres espècies del mar fent servir microfons i càmeres especials que no molesten els animals. Amb aquesta informació, voldran aprendre a conviure millor amb la vida marina i evitar fer-los mal. A més, compartir tota aquesta informació ajudarà altres científics i governs a protegir millor els oceans.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Rorqual comú (balena)
• Convivència amb la vida marina
• Conservació d’ecosistemes marins

Resum nivell 14 anys

Vilanova i la Geltrú ha estat reconeguda com a primer ‘punt d’esperança marina’ de la península, gràcies a la fundació Mission Blue. Aquest reconeixement destaca el valor de les seves aigües per a la biodiversitat, especialment pel rorqual comú. Els investigadors del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC estudiaran l’ecosistema marí utilitzant mètodes no invasius com la bioacústica i l’anàlisi d’ADN ambiental. Això permetrà comprendre millor l’entorn i equilibrar l’activitat humana amb la conservació de la fauna marina. Aquest projecte també impulsarà la presa de decisions encertades en la gestió del medi marí, millorant la protecció d’espècies i hàbitats sensibles.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Biodiversitat
• Bioacústica
• Protecció d’habitats

Resum nivell 18 anys

La costa de Vilanova i la Geltrú s’ha convertit en el primer Hope Spot de la península, segons Mission Blue, destacant el valor estratègic d’aquest indret per a la conservació del rorqual comú i altres espècies marines. El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC encapçala un projecte que combina bioacústica, imatge i ADN ambiental per obtenir un coneixement integrat de l’ecosistema. Aquesta iniciativa aporta dades científiques per millorar la gestió del medi marí, equilibrant la presència humana i la preservació de la biodiversitat. L’objectiu és desenvolupar eines tecnològiques sostenibles, harmonitzar l’estratègia marina europea i inspirar mesures de protecció exportables a altres Hope Spots.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Hope Spot
• Rorqual comú
• Bioacústica
• ADN ambiental

Nota de premsa original

La costa de Vilanova i la Geltrú, declarada primer ‘punt d’esperança marina’ de la península per impulsar la conservació de balenes
Barcelona, 04/10/2024

Les aigües costaneres de Vilanova i la Geltrú han estat reconegudes com el primer ‘punt d’esperança marina’ (‘Hope Spot’, en anglès) de la península per part de la fundació Mission Blue, fundada per l’oceanògrafa Sylvia A. Earle. En un projecte pioner, el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) estudiarà i farà el seguiment de rorquals comuns i altres espècies marines en aquest entorn, mitjançant tecnologia innovadora no invasiva. El llançament del projecte ha tingut lloc el 4 d’octubre.
Els Hope Spot són àrees marines científicament identificades per Mission Blue com a valuoses i significatives des del punt de vista de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la necessitat de protecció. El ‘punt d’esperança’ de les aigües de Vilanova i la Geltrú abasta una franja d’entre 12 i 15 milles d’ample (1.944 km²) de la costa catalana al sud-oest de Barcelona, i és una regió del Mediterrani que manca de regulació per protegir-ne la biodiversitat.

Aquesta designació com a Hope Spot és el resultat de l’experiència del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, amb seu al Campus de Vilanova i la Geltrú, a l’hora de trobar solucions tecnològiques per protegir la biodiversitat d’aquest entorn únic i de proporcionar eines que permetin que les activitats humanes cohabitin amb el medi natural on es desenvolupen.

El professor Michel André, director del LAB, fundador i president de la fundació The Sense of Silence, i la directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), Marisa Zaragozá, han estat reconeguts com a Champions Hope Spot. Arran d’aquesta declaració, el LAB, que enguany celebra 20 anys de la seva creació, iniciarà un projecte per observar i mapejar la biodiversitat marina de la zona fent servir tecnologia no invasiva (sistemes bioacústics, imatges i mostres d’ADN mediambiental). Aquest Hope Spot és, a més a més, el primer de tota la xarxa de Mission Blue que farà ús de la bioacústica com principal innovació tecnològica. Així s’ha posat de manifest durant l’acte de presentació, que ha tingut lloc el 4 d’octubre al LAB de la UPC, al port pesquer de Vilanova i la Geltrú, i que ha comptat amb la intervenció tant dels Champions Hope Spot com de Sylvia A. Earle; de la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan; de l’alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruíz, i de la directora de la Zona Portuària Centre de Ports de la Generalitat, Esther Blanco.

Estudis acústics recents de l’Associació EDMAKTUB sobre la costa de Vilanova i la Geltrú indiquen que aquesta zona crucial i poc estudiada pot ser un important focus d’alimentació per al rorqual comú (Balaenoptera physalus) al Mediterrani. El rorqual comú, que pot arribar als 24 metres de llargada, és l’única balena que habita habitualment al mar Mediterrani. Segons estudis anteriors, els pescadors havien informat d’albiraments de rorqual comú a la zona durant dècades, però la seva presència no havia estat prèviament confirmada per la comunitat científica.

L’oceanògrafa i biòloga marina Sylvia A. Earle, doctora honoris causa per la UPC i fundadora de Mission Blue, una organització sense ànim de lucre centrada en la conservació marina internacional, afirma: «Els Champions Hope Spot Michel André i Marisa Zaragozá estan treballant junts en un projecte de recerca pioner que utilitza tecnologia d’avantguarda, mitjançant bioacústica, imatges i mostres d’ADN mediambiental per estudiar la presència de rorquals comuns en aquestes zones d’alimentació, així com la major biodiversitat que es troba a la costa catalana”.

Sylvia A. Earle afegeix que “la combinació de la innovació tecnològica d’última generació amb mètodes moderns proporcionarà una gran quantitat d’informació complementària sobre la biodiversitat, així com detalls únics que els sistemes de monitoratge individuals no poden aconseguir. Això revolucionarà la manera com es mostren, cartografien i s’entenen els ecosistemes de la zona. Esperem veure les dades i la informació d’aquest projecte que contribuirà a la presa de decisions de planificació espacial marina per a aquest punt d’esperança, no només per als rorquals comuns, sinó per a tota la vida marina que acull aquest lloc”.

Michel André, director del LAB de la UPC i Hope Spot Champion, explica que “com en moltes parts de l’oceà, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar maneres de conviure dels éssers humans amb la natura i d’adaptar les nostres activitats per respectar la vida marina. Formar part de la xarxa Mission Blue reforça aquest objectiu al llarg de la costa catalana, i ens ajuda a entendre els reptes als quals s’enfronten el rorqual comú i altres espècies marines en un món canviant. Aquesta connexió també reforça la nostra responsabilitat de trobar solucions tecnològiques per protegir aquest entorn únic que es poden exportar a altres Hope Spots”.

Reforçar la conservació marina
L’objectiu principal del Hope Spot o punt d’esperança de Vilanova i la Geltrú és crear un coneixement holístic sobre la biodiversitat de la zona. Els Hope Spot Champions i els seus socis tenen previst desplegar plataformes de mostreig autònomes fent servir una sèrie de mètodes no invasius per observar i mapejar la biodiversitat marina de la zona. Inicialment, es posarà el focus en estudiar set espècies en les zones d’alimentació del rorqual comú que es veuen afectades per nombrosos estressors antropogènics.

“Durant les dues últimes dècades, el Campus de Vilanova i la Geltrú de la UPC ha dedicat esforços importants al desenvolupament de tecnologies marines que respectin la vida salvatge, alineant-se amb el nostre compromís de formar estudiants que puguin impulsar el canvi a través de la conscienciació. El reconeixement de Mission Blue arriba en un moment crucial, i confirma que anem pel bon camí i podem assolir junts aquests objectius”, assegura Marisa Zaragozá, directora de l’EPSEVG al Campus de Vilanova i la Geltrú i Hope Spot Champion.

Els mètodes científics que es faran servir en el projecte proporcionaran indicadors de biodiversitat valuosos, en línia amb la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina de la Unió Europea (Marine Strategy Framework Directive), la qual cosa contribuirà a harmonitzar les estratègies de gestió a tota la UE per millorar la governança de la biodiversitat. El projecte, que destaca el so com a element clau per connectar ecosistemes i reforçar la conservació marina, també impulsa la participació ciutadana i la sensibilització.

El repte que representa aquest Hope Spot és trobar l’equilibri perquè les activitats humanes cohabitin amb el medi natural sense causar un declivi irreversible de la biodiversitat. La ubicació del Hope Spot de Vilanova i la Geltrú a prop de Barcelona, la ciutat costanera més gran d’Espanya, fa que les aigües es vegin afectades per l’intens trànsit marítim i la contaminació acústica submarina. La presència regular de balenes en la zona que s’alimenten a prop de la superfície de l’aigua fa que hi hagi un risc de col·lisions amb vaixells, i això amenaça la població d’aquests cetacis precisament en un punt de vital importància per a la seva alimentació.

Sons d’esperança
L’ús del so és una eina de recerca no invasiva que permet comprendre millor l’entorn marí, ja que és un sentit compartit per totes les espècies marines, des de les plantes fins a les grans balenes i els peixos, i també els éssers humans. El so submarí pot actuar com una cinta acústica, unint els ‘punts d’esperança’ d’arreu del planeta.

El reconeixement del Hope Spot de Vilanova i la Geltrú representa el llançament oficial de la campanya ‘Sounds of Hope’, que té com a objectiu conscienciar i fomentar la col·laboració entre els Hope Spots existents. Mitjançant l’ús del so com a element unificador, aquesta iniciativa crearà una xarxa acústica invisible però ressonant que connectarà Hope Spots d’arreu del món, destinada a protegir els ecosistemes marins.

20 anys del LAB de la UPC
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC ha desenvolupat tecnologia pionera per al monitoratge acústic de la biodiversitat d’entorns naturals, aquàtics o terrestres durant els últims 20 anys. A través d’un enfocament multidisciplinari que combina les ciències matemàtiques i físiques amb la biologia i l’enginyeria, el LAB ha creat solucions innovadores per conservar hàbitats fràgils i mitigar l’impacte de les activitats humanes a l’oceà.
Un dels seus èxits és el desenvolupament d’un sistema anticol·lisió per a balenes premiat internacionalment. Aquest laboratori també ha estat clau en la coordinació de més de 30 projectes de recerca europeus i d’altres nacionals i internacionals sobre bioacústica, consolidant-se com un referent mundial en aquest camp.

The post La costa de Vilanova i la Geltrú, declarada primer ‘punt d’esperança marina’ de la península per impulsar la conservació de balenes first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

Un equip internacional d’investigadors, amb la participació del grup Lightning Research Group (LRG) de la UPC a Terrassa, ha descobert un nou tipus de raigs gamma que es produeix als núvols de tempesta. Els raigs gamma són partícules molt energètiques que fins ara es coneixien en dues formes: unes més febles i persistents, i d’altres més intenses i curtes. Aquest nou fenomen, anomenat flickering gamma-ray flash, és intermedi entre tots dos. Els resultats, publicats a ‘Nature’, ajuden a entendre millor com es formen els llamps, ja que aquestes emissions podrien ser un pas previ a la descàrrega elèctrica que causa el llamp.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Raigs gamma
• Tempestes elèctriques
• Acceleradors de partícules

Font: UPC. UiB/Mount Visual. Recreació artística de l’avió de la NASA sobrevolant núvols brillants de raigs gamma al Carib.

Resum nivell 5 anys

Uns científics han trobat un nou tipus de llum molt especial al cel quan hi ha tempestes. Aquesta llum és com uns “raigs súper forts”, pero nosaltres no els podem veure amb els ulls. Hi ha unes màquines especials que els poden detectar. Abans només en coneixíem dos tipus, però ara n’han trobat un de nou! Aquests “raigs especials” ajuden a entendre com es formen els llamps en el cel. Els investigadors, entre ells uns que treballen a una universitat de Terrassa, van volar amb un avió de la NASA per damunt de les tempestes i, així, van descobrir aquesta nova llum misteriosa.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• llamp
• Núvols

Resum nivell 10 anys

Un grup de científics, inclosos alguns de la universitat UPC a Terrassa, ha descobert un nou tipus de raigs gamma que apareix als núvols quan hi ha tempestes. Fins ara es coneixien dos tipus d’aquestes emissions: unes dèbils i constants, i unes altres molt intenses i breus. Ara han trobat una tercera classe, intermèdia entre aquests dos extrems. L’estudi, publicat a la revista ‘Nature’, mostra que aquests raigs gamma podrien ajudar-nos a entendre com es formen els llamps, un fenomen que encara amaga molts secrets. Els investigadors ho han observat gràcies a un avió de la NASA que va volar sobre tempestes tropicals.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Tempestes elèctriques
• Llamps
• temps atmosfèric

Resum nivell 14 anys

Investigadors del Lightning Research Group (LRG) de la UPC, juntament amb un equip internacional, han descobert un nou tipus de raigs gamma als núvols de tempesta. Fins ara només es coneixien dues formes: un tipus més suau i durador, i un altre més potent però molt breu. El nou tipus, anomenat flickering gamma-ray flash, es troba entremig d’aquests dos. L’observació s’ha fet amb un avió de la NASA que volava a gran altitud sobre tempestes del Carib, permetent captar aquests fenòmens energètics. Aquesta troballa aporta noves pistes sobre l’origen dels llamps i les condicions que els afavoreixen, ajudant a millorar la comprensió d’aquests processos atmosfèrics.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Raigs gamma
• Formació de llamps
• Meteorologia

Resum nivell 18 anys

Una recerca internacional, amb participació del Lightning Research Group (LRG) de la UPC, ha identificat un nou tipus d’emissió de raigs gamma associada a tempestes, publicat a ‘Nature’. Fins ara, es coneixia l’existència de “raigs gamma glows” (dèbils i perllongats) i dels TGF (Terrestrial Gamma-ray Flashes), molt breus i intensos. El nou fenomen, anomenat flickering gamma-ray flash, presenta característiques intermèdies quant a durada i intensitat, i no s’associa directament a cap llamp. L’observació, realitzada des de l’avió ER-2 de la NASA, suggereix que aquests esdeveniments podrien ser un precursor de la formació del llamp i aporten noves claus sobre els mecanismes d’acceleració d’electrons a l’atmosfera.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Raigs gamma d’origen atmosfèric
• Terrestrial Gamma-ray Flashes (TGF)
• Observació aeronàutica i satèl·lits
• Física de l’atmosfera

Nota de premsa original

Detecten per primer cop un nou tipus de raigs gamma sobre núvols de tempesta
Barcelona, 07/10/2024

Investigadors del grup de recerca Lightning Research Group (LRG) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) a Terrassa han participat en el descobriment d’un nou tipus d’emissió de raigs gamma mai detectats. La recerca, publicada recentment a la revista ‘Nature’, omple un buit en la comprensió científica sobre la radiació que es produeix als núvols de tempesta i ajudarà a esbrinar l’origen dels llamps.
El nou tipus d’emissió de raigs gamma ha estat observat per un equip de recerca internacional, en què participen els professors Óscar Van der Velde, José Andrés Roncanció, Jesús López, Michele Urbani, David Romero i Joan Montanyà. Tots sis són investigadors del grup de recerca Lightning Research Group (LRG), vinculat a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC. El descobriment servirà per entendre els mecanismes que produeixen els llamps i estimar amb més precisió el risc que suposen per a les persones, les aeronaus i les naus espacials.

Aquest grup va participar el juliol de 2023 en la campanya Airborne Lightning Observatory for FEGS and TGFs (ALOFT) per a l’observació de llamps i raigs gamma amb l’avió de la NASA ER-2, que va volar a 20 km d’altitud sobre la regió del Carib, on van desplegar instruments addicionals a l’illa de San Andrés (Colòmbia). Finalment, sobre Mèxic l’avió va observar la radiació emesa durant hores per sobre dels cims dels núvols de tempestes i un nou tipus de parpelleigs de raig gamma que mai s’havien detectat.

Els raigs gamma són fotons altament energètics generats per electrons extremadament ràpids a altituds entre 10 i 20 km dins de potents tempestes elèctriques, que actuen com a veritables acceleradors de partícules naturals.

Segons explica Óscar Van der Velde, «abans es pensava que els raigs gamma eren esdeveniments poc usuals. Tanmateix, en volar just per sobre de les tempestes, les mesures van revelar tot l’espectre d’esdeveniments energètics, des de llampades (glows) d’emissions més tènues, però duradores, fins a esclats de raigs gamma molt intensos: els energètics raigs gamma i raigs X terrestres (anomenats TGF en anglès), que es poden detectar amb satèl·lits. Ara sabem que són força comuns i, fins i tot, que hi ha un tercer fenomen entremig: la descàrrega gamma pulsant, que mai s’havia vist i que tot just acabem de descobrir».

Aquesta emissió recentment descoberta, batejada com flickering gamma-ray flash, té una brillantor i una durada intermèdia entre els dos anteriors, i al contrari que els TGF no sembla associada amb cap altra emissió de llum o senyal electromagnètica produïda per un llamp.

Finalment, amb la instrumentació amb què estava equipat l’avió de la NASA (radars meteorològics i sensors de raigs gamma, llamps i emissions de microones) es van detectar 24 centelleigs de pulsacions molt curtes durant centenars de milisegons. En molts casos, es van produir llamps poc després d’aquests centelleigs, la qual cosa podria proporcionar pistes sobre com i per què neixen els llamps, un fenomen del qual encara se sap poc.

The post Detecten per primer cop un nou tipus de raigs gamma sobre núvols de tempesta first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

El Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC) de la UPC aplica tecnologies avançades de computació per millorar la gestió i el control d’incendis. Mitjançant el simulador Fire Dynamics Simulator (FDS), l’equip ha analitzat l’eficàcia de les franges perimetrals de protecció d’urbanitzacions a Catalunya, concloent que l’amplada mínima actual és insuficient i que cal adaptar-les a les característiques del territori. També han desenvolupat estratègies per reconstruir en 3D plomalls de fum reals i una eina de realitat virtual per entrenar bombers, utilitzant la zona de Collserola com a escenari. Aquestes eines ajuden a predir la propagació del foc, condicions de vent i a dissenyar millors mesures preventives.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Incendis forestals
• Franges perimetrals de protecció
• Simulador Fire Dynamics Simulator (FDS)
• Realitat virtual
• Gestió del risc i prevenció d’incendis

Font: Wikimedia Commons. De Capt Darin Overstreet – Domini públic. Secció de terra forestal en flames durant l’incendi de la Selva Negra a prop de Colorado Springs, Colorado, el 12 de juny de 2013. L’incendi de la Selva Negra va començar l’11 de juny de 2013, al nord-est de Colorado Springs, cremant nombroses cases i forçant a gran escala. evacuacions. La Guàrdia Nacional de Colorado i la Reserva de la Força Aèria dels Estats Units van ajudar en els esforços d’extinció d’incendis.

Resum nivell 5 anys

Un equip de científics de la UPC està estudiant com controlar millor els incendis que cremen boscos i arriben prop de cases. Fan servir ordinadors molt intel·ligents per fer dibuixos i vídeos en 3D del foc i del fum. Així poden veure com s’escampa el foc quan fa vent, quines barreres poden aturar-lo i on és més segur. També han creat un joc de realitat virtual per ajudar els bombers a entrenar-se, com si fossin ocells mirant el foc des de dalt.
Tot això serveix perquè, en el futur, puguem evitar que els incendis es facin molt grans i perillosos.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Boscos
• Incendis i foc
• Bombers

Resum nivell 10 anys

Uns investigadors de la universitat UPC estan treballant per millorar la protecció contra incendis a prop de zones on viu la gent. Han fet servir programes informàtics molt avançats (FDS) per comprovar com d’eficients són les franges sense vegetació que envolten les urbanitzacions. Han vist que aquestes franges haurien de ser més amples i adaptades al tipus de terreny i de bosc. A més, han creat imatges en 3D del fum i han fet una eina de realitat virtual que ajuda els bombers a practicar i preparar-se. Tot plegat serveix per entendre millor com avança el foc i com aturar-lo abans que arribi a les cases.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Simulació d’ordinador
• Prevenció d’incendis
• Realitat virtual
• Seguretat al bosc

Resum nivell 14 anys

El CERTEC de la UPC ha aplicat tecnologies de computació avançades per analitzar i millorar les mesures contra incendis forestals. Han utilitzat el simulador Fire Dynamics Simulator (FDS) per comprovar l’eficàcia de les franges perimetrals a urbanitzacions, concloent que les dimensions actuals són insuficients i que cal adaptar-les segons el tipus de vegetació i el territori. A més, en col·laboració amb el GPI de la UPC, han creat una representació virtual en 3D de plomalls de fum per ajustar les simulacions a la realitat. També han desenvolupat una eina de realitat virtual per entrenar bombers a Collserola, permetent-los visualitzar la propagació del foc i els efectes del vent.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Gestió del risc d’incendis
• Fire Dynamics Simulator (FDS)
• Franges perimetrals adaptades
• Entrenament virtual de bombers

Resum nivell 18 anys

Investigadors del CERTEC de la UPC han emprat tecnologies de computació capdavanteres per optimitzar la prevenció i el control d’incendis, presentant els resultats en el ‘4th European Symposium on Fire Safety Science’. Mitjançant l’FDS, han demostrat que les franges perimetrals actuals a urbanitzacions catalanes són insuficients i han desenvolupat una metodologia per adaptar-les a cada ubicació. A més, en col·laboració amb el GPI, han recreat en 3D plomalls de fum reals per validar els resultats de les simulacions. El CERTEC també ha creat una eina de realitat virtual per entrenar els bombers, utilitzant com a escenari la zona de Collserola i millorant la preparació davant d’incendis intensos i complexos.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Incendis forestals
• Franges perimetrals de protecció
• Simulador Fire Dynamics Simulator (FDS)
• Realitat virtual
• Gestió del risc i prevenció d’incendis

Nota de premsa original

Investigadors del CERTEC de la UPC apliquen tecnologies de computació capdavantera per a la gestió i el control d’incendis
Barcelona, 10/10/2024

El Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) ha realitzat simulacions per valorar l’eficàcia de les franges perimetrals a l’hora de contenir incendis a les urbanitzacions de Catalunya. A més, treballa en una eina de realitat virtual per entrenar els bombers, que utilitza com a escenari hipotètic la zona de Collserola, a Barcelona, i permet veure la propagació de l’incendi i els camps de vent que el fan avançar. Aquests projectes es presenten aquesta setmana en un simposi internacional.
El Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), grup de recerca de la UPC vinculat a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), presenta aquesta setmana diferents projectes i recerques on s’apliquen tecnologies de computació capdavanteres en la gestió, prevenció i control d’incendis. És des del 9 i fins a l’11 d’octubre, a l’EEBE (Av. d’Eduard Maristany, 16, Barcelona), en el marc del ‘4th European Symposium on Fire Safety Science’, en què investigadors i investigadores de tot el món debatran sobre els avenços en la ciència del foc.

El CERTEC, que desenvolupa recerca i formació en camps relacionats amb el risc i la seguretat especialment vinculada als incendis, dona a conèixer un dels seus treballs, en què a través de simulacions computacionals realitzades amb el simulador Fire Dynamics Simulator (FDS) s’ha desenvolupat una metodologia per estudiar l’eficàcia de les franges de protecció perimetral que hi ha a Catalunya per protegir urbanitzacions, amb la finalitat de dimensionar-les perquè siguin eficaces. Les tècniques computacionals han permès també recrear en 3D els plomalls dels incendis que s’utilitzen a les simulacions.

Tant els darrers incendis com el treball del CERTEC han demostrat que l’amplada mínima que per normativa han de tenir les franges és insuficient. Alhora, el mètode desenvolupat pot ajudar a indicar les característiques que haurien de tenir les franges a cada lloc tenint en compte diferents paràmetres, per millorar-ne l’eficiència. L’eina permet simular diferents amplades, el tractament de combustibles, les condicions de vent i la intensitat de l’incendi, entre altres paràmetres. Això, segons Elsa Pastor, investigadora del CERTEC, “obre les portes a generar un model basat en criteris científics per poder dimensionar aquestes franges segons les característiques del territori”.

També s’ha demostrat que, segons el tipus de vegetació de la zona, el tractament a les franges hauria de ser diferent. A banda de la necessitat d’ampliar l’amplada mínima a 50 metres, l’estudi ha mostrat l’efecte positiu de l’increment de la densitat dels arbres a l’interior de la franja, ja que en molts casos generen un efecte d’apantallament del vent i de la radiació de l’incendi. Amb la simulació computacional es poden arribar a determinar les mesures que seran més eficients i que, segons Elsa Pastor, “seran necessàries en un futur pròxim davant un escenari en què el canvi climàtic provoca incendis cada cop més intensos”.

Aquest estudi ha estat finançat a través del projecte WUITIPS de la Direcció General de Protecció Civil de la Unió Europea.

D’altra banda, l’increment de la intensitat dels incendis pot arribar a afectar altres infraestructures vulnerables, a banda d’urbanitzacions, com ara polígons industrials on s’emmagatzemen substàncies inflamables. El simulador FDS també ha permès desenvolupar un mètode que analitza l’impacte d’un incendi en la interfície industrial forestal a causa de les partícules incandescents que es generen en un incendi, i que poden generar focus secundaris.

Simulació en 3D dels plomalls d’incendi
En col·laboració amb el Grup de Processament d’Imatge i Video (GPI) de la UPC, vinculat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), el CERTEC presenta així mateix una estratègia per reconstruir de forma virtual en 3D la formació de les columnes de fum, amb l’objectiu d’ajudar en la gestió i el control de l’incendi i utilitzar-la en altres simulacions. La recerca ha estat liderada per la investigadora de l’EEBE Eulàlia Planas, que explica que «les reconstruccions en 3D s’han realitzat a partir d’imatges reals d’incendis. Això permet conèixer el volum del plomall de fum i alhora verificar si allò que mostren els simuladors s’ajusta a la realitat”.

A vol d’ocell, a Collserola
Una altra de les contribucions del CERTEC, de la qual presenten els primers resultats, és una eina de realitat virtual d’incendis amb la qual, a vol d’ocell, se’n pot veure la propagació. L’escenari escollit per a la visualització és la zona dels barris al voltant de Collserola, a Barcelona. L’eina permet veure com l’incendi es va propagant i quins són els camps de vent que el fan avançar. També simula les franges perimetrals d’incendi que es poden establir.

L’eina ha estat provada pels Bombers de la Generalitat de Catalunya per al seu mòdul d’entrenament i els ha permès exposar-se virtualment a diferents escenaris d’incendi i preveure la seva actuació en diferents condicions.

Els investigadors i investigadores del CERTEC que han treballat en aquests projectes són Elsa Pastor, Eulàlia Planas, Alba Àgueda, Ronan Paugam, Pascale Vacca i Simona Dossi.

The post Investigadors del CERTEC de la UPC apliquen tecnologies de computació capdavantera per a la gestió i el control d’incendis first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes (CD6) de la UPC ha presentat un vehicle de baixes emissions equipat amb intel·ligència artificial i sensors òptics, en el marc del projecte USEFUL. Durant sis mesos, el cotxe circularà per Terrassa i altres poblacions de Catalunya per recopilar un gran volum de dades de trànsit. Aquestes dades serviran per entrenar algoritmes més precisos i segurs per a la conducció autònoma, contribuint a una mobilitat més sostenible, reduint accidents i adaptant-se a una societat més envellida. El projecte compta amb el suport d’empreses i centres de recerca, i les dades generades seran anònimes i accessibles per altres investigadors.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Conducció autònoma
• Intel·ligència artificial (IA)
• Sensors òptics (LIDAR)
• Gestió de dades massives
• Mobilitat sostenible

Font: UPC. USEFUL.

Resum nivell 5 anys

Uns científics de la UPC han posat uns ulls especials (sensors) i un cervell electrònic a un cotxe. Aquest cotxe intel·ligent es conduirá per la ciutat i veurà tot el que passa al carrer, com els altres cotxes i bicicletes. Les seves “càmeres” i “ulls làser” l’ajudaran a entendre millor el món. Després, els científics faran servir tota aquesta informació per ensenyar altres cotxes a conduir sols, sense que una persona els hagi de portar. Això ajudarà a tenir ciutats amb menys contaminació, menys soroll i més seguretat per a tothom.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Cotxes
• Sensors
• Seguretat de cotxes a la ciutat

Resum nivell 10 anys

La UPC està provant un cotxe especial, equipat amb sensors òptics i intel·ligència artificial, que circularà per Terrassa i altres llocs de Catalunya durant sis mesos. Aquest cotxe recollirà molta informació sobre el trànsit, els carrers i els vehicles del voltant. Amb aquestes dades, els científics podran millorar els sistemes perquè els cotxes del futur es puguin conduir sols, sense conductor humà, i ho facin de manera més segura i eficient. L’objectiu és aconseguir ciutats amb menys accidents, menys contaminació i on les persones grans o amb dificultats de mobilitat puguin desplaçar-se més fàcilment. Les dades seran anònimes i útils per altres investigadors.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Conducció autònoma
• Sensors òptics (LIDAR)
• Intel·ligència artificial
• Ciutats sostenibles

Resum nivell 14 anys

El CD6 de la UPC ha equipat un cotxe de baixes emissions amb sensors òptics d’última generació i un sistema avançat d’intel·ligència artificial, en el marc del projecte USEFUL. Aquest vehicle circularà durant sis mesos per Terrassa i altres ciutats catalanes, recopilant una gran quantitat de dades sobre el trànsit i l’entorn. Amb aquestes dades, els investigadors podran desenvolupar algoritmes més precisos per a la conducció autònoma, millorant la seguretat, reduint la contaminació i adaptant-se a una població cada cop més envellida. Les dades, que seran anònimes, es posaran a disposició d’altres experts, fomentant la recerca i la innovació en mobilitat urbana.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Conducció autònoma
• Sensors LIDAR
• Geolocalització
• Big data
• Algoritmes
• Transferència tecnològica

Resum nivell 18 anys

El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes (CD6) de la UPC ha presentat un vehicle de baixes emissions equipat amb IA i sensors òptics avançats (com un LIDAR d’estat sòlid d’alta resolució i un sistema de geolocalització sense GPS) en el context del projecte USEFUL. Durant sis mesos, el cotxe recollirà enormes quantitats de dades a Terrassa i altres ciutats, amb l’objectiu d’entrenar algoritmes de conducció autònoma més robustos i fiables. Les dades, anònimes i diverses, es compartiran amb la comunitat científica, impulsant la recerca en mobilitat urbana, reducció d’emissions, seguretat vial i millora de la qualitat de vida, especialment per persones grans o amb discapacitat.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Conducció autònoma
• Sistemes LIDAR
• Geolocalització
• Intel·ligència artificial
• Transferència tecnològic

Nota de premsa original

El CD6 de la UPC presenta un cotxe equipat amb IA i sensors òptics que obtindrà milers de dades per millorar la conducció autònoma
Terrassa, 24/10/202

El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) ha equipat un vehicle de baixes emissions amb diferents sensors òptics integrats en un sistema complex de computació, visualització i emmagatzematge de dades, en el marc del projecte USEFUL. El cotxe circularà pels carrers de Terrassa i d’altres localitats de Catalunya durant sis mesos per recollir dades del trànsit, amb les quals es desenvoluparan algoritmes més precisos per a la conducció autònoma.
La conducció autònoma és el futur de la mobilitat urbana, més encara en una societat cada cop més envellida. A mitjà termini, els desplaçaments es faran en vehicles capaços de prendre decisions a temps real sense la intervenció humana en tots tipus de situacions, i les primeres proves ja s’han engegat a ciutats com San Francisco, Phoenix o Singapur. La conducció autònoma contribuirà a reduir problemes ambientals perquè optimitzarà el consum i la gestió del trànsit, reduirà els accidents i suposarà una millora per a col·lectius com les persones grans o amb discapacitat.

El professor Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes (CD6) de la UPC, investigador principal del projecte USEFUL, està convençut que “per assolir aquesta transformació es necessiten grans volums de dades precises que provinguin de detectors amb diferents modes de funcionament que permetin als sistemes autònoms interpretar l’entorn i actuar de manera segura, fins i tot en entorns complexos. Això ens obliga a entrenar algoritmes avançats d’intel·ligència artificial (IA); i, si volem que siguin fiables en qualsevol circumstància, els hem de proporcionar com més dades diferents millor per generar la informació més realista i general possible que ajudi a aprendre a la IA i a prendre decisions robustes”.

Intel·ligència artificial, sensors i algoritmes
En aquest context, l’Agència Estratègica d’Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través del programa de Transició Ecològica i Digital, ha finançat el grup CD6 de la UPC amb 273.000 euros per posar en marxa el projecte USEFUL. La iniciativa compta també amb el suport de les empreses Beamagine (spin-off de la UPC), Anello Photonics i QNAP; així com de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i a Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT).

En aquest projecte, el CD6 ha equipat un vehicle de baixes emissions amb un sistema de sensors òptics integrats i computeritzats que compta amb un LIDAR d’estat sòlid d’alta resolució (un tipus de sensor làser amb fotodetector que mesura distàncies) cedit per la spin-off Beamagine; un sistema de geololocalització i odometria d’alta precisió sense necessitat de GPS (mesura de dades de sensor en moviment) cedit per Anello Photonics, i un sistema d’emmagatzematge de gran volum de dades cedit per QNAP.

El sistema amb què circularà el vehicle pels carrers de Terrassa durant sis mesos incorpora una unitat de processament homologada per a sistemes de conducció autònoma. Aquesta unitat permet tant governar l’adquisició de dades de tots els sensors com executar xarxes neuronals d’intel·ligència artificial per a aplicacions específiques en temps real, com ara percepció d’obstacles o realització de mapes 3D de l’entorn.

A través del projecte, el CD6 obtindrà milions d’imatges de múltiples sensors, algunes d’elles disruptives en el camp dels vehicles autònoms, que es convertiran en dades aptes per dissenyar sistemes fiables de conducció autònoma.

Les dades seran anònimes (no identificaran vianants o vehicles) i s’incorporaran a un data set o conjunt de dades públic que permeti a altres investigadors i investigadores desenvolupar algoritmes relacionats. En aquest sentit, Santiago Royo explica: “volem que el dataset sigui el més divers possible pel que fa als escenaris capturats, com ara rurals, urbans, autopista, etc.; que inclogui tota mena de vehicles, en especial els més vulnerables com bicicletes o patinets, i també que capti dades en condicions meteorològiques reals i entorns realistes en què les condicions no són sempre favorables per a tots els sensors. De fet, aquestes dades es faran servir per desenvolupar aplicacions avançades que permetin la detecció d’objectes a la via, el mapejat d’entorns, la predicció de moviment dels agents de la via i la creació de bessons digitals, entre altres, amb més fiabilitat.”

A més, USEFUL permetrà provar diferents metodologies d’entrenament dels algoritmes d’intel·ligència artificial per comparar quina és la manera més efectiva d’obtenir sistemes de percepció segurs. El vehicle permetrà, en el futur, testejar i validar nous tipus de sensors per a la conducció autònoma, validar noves distribucions de sensors o desenvolupar aplicacions de mapejat detallat de tota mena d’entorns.

30 anys de transferència tecnològica
El CD6 de la UPC és un grup de recerca expert en enginyeria òptica i fotònica, ubicat al Campus de Terrassa, que forma part de la Xarxa TECNIO. El CD6 orienta la seva activitat a la transferència dels resultats de la innovació tecnològica a les empreses. Actualment, l’integren més de 40 investigadors i investigadores que treballen en projectes dins dels àmbits de la salut, la indústria 4.0, la mobilitat urbana, l’agricultura de precisió, les ciutats intel·ligents, l’espai i la sostenibilitat. Al llarg de prop de 30 anys de trajectòria, el CD6 ha generat 76 patents, ha incubat 15 empreses spin-off i forma part de 10 clústers i associacions industrials.

The post El CD6 de la UPC presenta un cotxe equipat amb IA i sensors òptics que obtindrà milers de dades per millorar la conducció autònoma first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

Un equip d’investigadors de la Facultat d’Òptica i Optometria (FOOT) i del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC ha estudiat com l’estètica visual de les pel·lícules d’animació pot influir en el cansament dels ulls. En comparar dues pel·lícules: Spider-Man: Across the Spider-Verse, amb colors vius i escenes molt ràpides, i My Neighbor Totoro, més tranquil·la i amb tons suaus, han observat que la primera provoca més fatiga visual en espectadors joves. Aquest treball suggereix que el ritme i la intensitat dels colors poden afectar la salut visual, i proposa ajustar-los per reduir el cansament ocular en l’audiència.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Fatiga visual
• Ritme cinematogràfic
• Òptica
• Optometria

Font: Wikimedia Commons. De Deutsche Fotothek‎, CC BY-SA 3.0.

Resum nivell 5 anys

Uns investigadors de la universitat han mirat com dibuixos animats amb colors molt vius i intensos poden cansar els nostres ulls. Van demanar a diversos infants que miressin dues pel·lícules: una de l’Spiderman, amb molts colors i moviments que canvien molt de pressa, i una altra, El meu veí Totoro, on tot es veu més tranquil i amb colors suaus. Després de mirar-les, van veure que els ulls dels nois i noies es cansaven més amb la pel·lícula d’Spiderman que amb la de Totoro. Això vol dir que si els dibuixos tenen colors i escenes massa ràpides, ens poden cansar més els ulls.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Ulls
• Cinema
• Dibuixos animats

Resum nivell 10 anys

Un grup d’investigadors de la UPC ha estudiat com la forma de fer les pel·lícules d’animació pot afectar els nostres ulls. Van triar dues pel·lícules: Spider-Man: Across the Spider-Verse, amb molts colors vius i escenes que canvien molt ràpid, i El meu veí Totoro, amb colors més suaus i un ritme tranquil. Trenta estudiants van veure aquestes pel·lícules, algunes en color i altres en blanc i negre. Els resultats van mostrar que la pel·lícula d’Spiderman va cansar més la vista que la de Totoro. Això vol dir que l’ús intens de colors i un ritme molt ràpid pot fer que els ulls es cansin més.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Cinema
• Ritme de les escenes
• Ulls

Resum nivell 14 anys

Investigadors de la Facultat d’Òptica i Optometria i del CITM de la UPC han analitzat l’efecte de l’estètica visual del cinema d’animació sobre la fatiga visual en espectadors joves. Utilitzant dues pel·lícules icòniques: Spider-Man: Across the Spider-Verse, amb alt dinamisme i colors intensos, i El meu veí Totoro, més pausada i amb tonalitats suaus, van comprovar que la primera provocava més cansament ocular. L’estudi, que va incloure proves objectiques i subjectives, mostra com decisions creatives com la saturació del color i la velocitat dels plans influeixen en el benestar visual. Proposen introduir pauses o reduir escenes molt ràpides per minimitzar aquest efecte.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Cinema d’animació
• Saturació del color
• Fatiga visual

Resum nivell 18 anys

Un estudi realitzat per investigadors de la FOOT i el CITM de la UPC, publicat a Scientific Reports, ha analitzat la relació entre l’estètica visual en l’animació cinematogràfica i la fatiga visual en joves. Comparant Spider-Man: Across the Spider-Verse (estil ràpid, colors intensos) i El meu veí Totoro (ritme pausat, colors suaus), es va constatar que la primera incrementava significativament la fatiga ocular. Es van emprar proves optomètriques i anàlisis objectives (colorímetre espectral, segmentació de vídeo) per quantificar la temperatura de color, il·luminància i durada dels plans. Els resultats indiquen que decisions estètiques concretes poden incidir en la salut visual, suggerint estratègies de producció més equilibrades.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Fatiga visual
• Colorímetre
• Seqüències fílmiques

Nota de premsa original

L’impacte del cinema d’animació en la fatiga visual
Terrassa, 11/11/2024

Un equip d’investigadors i investigadores de la Facultat d’Òptica i Optometria (FOOT) i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) ha fet un estudi sobre la relació entre l’estètica visual del cinema d’animació i la fatiga visual. Els resultats de la recerca s’han publicat recentment a la revista ‘Scientific Reports’.
L’estudi aporta noves dades sobre com la paleta de colors i la velocitat de les escenes poden incrementar la fatiga visual en les persones joves. La recerca l’han desenvolupat experts en òptica i optometria de la Facultat d’Òptica i Optometria (FOOT) i en tecnologia multimèdia, disseny i animació del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, amb la participació de 30 estudiants universitaris.

Per fer la recerca, s’han visionat dues pel·lícules icòniques d’animació: Spider-Man: Across the Spider-Verse (Spider-Man: Cruzando el Multiverso), coneguda pel seu estil ràpid i de colors intensos, i My Neighbor Totoro (Mi vecino Totoro), de Studio Ghibli, caracteritzada per una estètica més calmada i natural. Cada participant va visualitzar les pel·lícules en dues condicions, una en color i una altra en escala de grisos, per tal d’avaluar l’impacte de la saturació del color i el dinamisme de les escenes sobre la fatiga visual.

L’anàlisi es va dur a terme a través de proves objectives i subjectives per avaluar la fatiga visual. Es va observar que la pel·lícula Spider-Man, amb un estil visual dinàmic i colors intensos, va provocar una reducció en el rendiment de les proves optomètriques, indicant una fatiga visual més elevada en comparació amb Totoro. Els investigadors i professors Marc Argilés, de la FOOT, i Elisabet Fonts, del CITM, afirmen: “Aquests resultats mostren, per primera vegada, com les decisions estètiques en les produccions cinematogràfiques d’animació poden tenir efectes significatius en la salut visual dels espectadors i les espectadores joves”.

Tecnologia d’anàlisi visual avançada
Per portar a terme la investigació, s’ha utilitzat tecnologia d’anàlisi visual avançada: s’ha emprat un colorímetre espectral per analitzar la temperatura de color i la il·luminància mitjana de cada pel·lícula, seleccionant marcs específics cada cinc minuts per a Totoro i cada deu minuts per a Spider-Man. També s’han fet servir tècniques de segmentació de vídeo per mesurar la durada mitjana dels plans de cada pel·lícula, amb la qual cosa s’ha revelat que Spider-Man conté un 42 % de plans de menys d’un segon, mentre que Totoro manté una durada de plans més llarga i estable, i això facilita una experiència visual més relaxada.

Implicacions per a la producció de pel·lícules animades
L’estudi subratlla la importància de tenir en compte l’impacte fisiològic de les decisions estètiques a l’hora de produir pel·lícules d’animació, especialment pel que fa al ritme de les escenes en el muntatge, el dinamisme dels elements que les integren i l’ús de colors intensos. Els autors suggereixen que incloure pauses visuals o reduir la freqüència de plans ràpids podria ajudar a disminuir la fatiga visual. A més, estudis futurs podrien explorar com l’exposició repetida a aquest tipus d’animació ràpida pot afectar la salut visual a llarg termini.

Els resultats de la recerca, que s’han publicat recentment a la revista Scientific Reports, suposen una contribució rellevant en l’estudi de la fatiga visual en el context de la producció audiovisual.instal·lats al terç nord-est de Catalunya.

The post L’impacte del cinema d’animació en la fatiga visual first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

El Lightning Research Group (LRG) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa va enregistrar l’activitat elèctrica atmosfèrica durant els dies 29 i 30 d’octubre a València i Catalunya mitjançant la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA). Es van detectar pics de fins a 1.000 emissions elèctriques per km², el doble del que es considera una tempesta forta. Aquestes dades evidencien la severitat excepcional de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que va afectar aquestes regions. Els mapes dinàmics elaborats pel LRG mostren l’evolució de la DANA, incloent-hi dues tempestes molt intenses a València i la seva arribada a Catalunya, on també es van registrar altes densitats de llamps.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts)
• Detectors Lightning Mapping Array (LMA)
• Activitat elèctrica atmosfèrica
• Detecció de tempestes

Font: UPC. Captura del mapa de l’ELMA que mostra el moment de màxima activitat elèctrica de la DANA a Catalunya el dia 30 d’Octubre de 2024, amb pics de 1000 emissions per Km2 a la zona del prelitoral barcelonès

Resum nivell 5 anys

Uns científics d’una universitat a Terrassa van veure moltes tempestes amb llamps a València i Catalunya. Van utilitzar unes màquines especials per comptar els llamps que queien. Van descobrir que hi havia molts més llamps del que és normal, cosa que vol dir que les tempestes eren molt fortes. Van fer mapes per veure com es movien aquestes tempestes, cap a on anaves i on hi havia més llamps.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Llamps
• Tempesta

Resum nivell 10 anys

El grup d’investigació Lightning Research Group de la universitat UPC, a Terrassa, va enregistrar els llamps de l’atmosfera durant la DANA que va afectar València i Catalunya els dies 29 i 30 d’octubre. Amb una xarxa de detectors de llamps, que es diu Lightning Mapping Array (LMA), van detectar fins a 1.000 llamps per km², el doble que en una tempesta forta normal. Això mostra que la DANA va ser especialment intensa. Els mapes que van crear mostren com es van formar dues tempestes molt fortes a València i com la DANA va arribar a Catalunya, on també hi va haver molts llamps.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts)
• Llamps
• Fenòmens metereològics extrems

Resum nivell 14 anys

El Lightning Research Group de la UPC a Terrassa va registrar l’activitat elèctrica atmosfèrica durant la DANA que va afectar València i Catalunya els dies 29 i 30 d’octubre, utilitzant la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA). Es van observar pics de fins a 1.000 emissions elèctriques (llamps) per km², duplicant les xifres típiques d’una tempesta forta. Els mapes dinàmics elaborats mostren l’evolució de la DANA, incloent-hi la formació de dues tempestes molt intenses a València i la seva posterior arribada a Catalunya, on també es va registrar una activitat elèctrica elevada. Aquests resultats evidencien la severitat excepcional de la DANA i la importància dels detectors LMA en l’estudi dels fenòmens meteorològics extrems.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts)
• Tempesta elèctrica
• Fenòmens metereològics extrems

Resum nivell 18 anys

El Lightning Research Group (LRG) de la UPC a Terrassa va registrar l’activitat elèctrica atmosfèrica associada a la DANA que va afectar València i Catalunya els dies 29 i 30 d’octubre, utilitzant la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA). Es van detectar pics de fins a 1.000 emissions elèctriques per km², duplicant els valors típics de tempestes fortes, la qual cosa indica la severitat excepcional del fenomen. Els mapes dinàmics elaborats mostren l’evolució de la DANA, incloent-hi la generació de dues tempestes molt intenses a València i la seva progressió cap a Catalunya. Aquests registres aporten informació valuosa sobre la dinàmica dels sistemes convectius de gran escala i la importància de la detecció avançada de llamps per a la predicció i gestió de fenòmens meteorològics extrems. El LRG col·labora amb el Servei Meteorològic de Catalunya, enriquint les capacitats de vigilància meteorològica del país.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts)
• Detectors Lightning Mapping Array (LMA)
• Activitat elèctrica atmosfèrica
• Detecció de tempestes

Nota de premsa original

El Lightning Research Group de la UPC a Terrassa enregistra l’activitat elèctrica atmosfèrica de la DANA a València i a Catalunya

Barcelona, 14/11/2024

El Lightning Research Group (LRG) de la UPC al Campus de Terrassa va enregistrar l’activitat elèctrica atmosfèrica durant els dies 29 i 30 d’octubre a València i a Catalunya a través de la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA). Va haver-hi pics, entre les 13 i les 15 hores, de 1.000 emissions elèctriques per km².

A través de la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA) distribuïts a tot el territori català, que gestionen i mantenen els investigadors del Lightning Research Group (LRG) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) al Campus de Terrassa, l’equip ha pogut elaborar mapes dinàmics en què s’observa l’evolució de la DANA a València i el seu caràcter especialment sever a través de la densitat de llamps.

Quan es desenvolupen canals de llamp, produeixen sorolls en el rang de ràdio de molt alta freqüència: una tempesta convencional pot emetre entre 100 i 500 d’aquestes emissions elèctriques per km². Una altra de les proves del caràcter especialment sever de la DANA que va devastar València el dia 29 d’octubre, i que finalment va recalar a Catalunya, és una activitat elèctrica extraordinària, molt per sobre d’aquestes dades.

Així ho mostren els mapes dinàmics d’enregistrament de llamps elaborats a partir de les dades de la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA) distribuïts a Catalunya i Aragó, que compta també amb sensors i estacions de detecció a poblacions de les comarques del sud, com ara Amposta, Benissanet, els Valentins i Mont-roig, i als parcs naturals del Delta de l’Ebre (Illa de Buda i Canal Vell) i els Ports.

Els detectors instal·lats en aquesta zona van enregistrar tota l’activitat elèctrica de la DANA a València durant el dia 29 d’octubre, amb pics, entre les 13 i les 15 h, de 1.000 emissions elèctriques per km² a l’àrea de la rambla de Poio, és a dir, el doble de les emissions que genera una tempesta considerada forta. De fet, una DANA no és una tempesta, sinó un sistema meteorològic convectiu que pot arribar a ocupar una extensió geogràfica de la superfície de tota Espanya.

Els mapes dinàmics mostren també com la DANA va generar dues tempestes molt intenses, aproximadament a la mateixa hora, de màxima activitat elèctrica. Una d’elles es va dirigir cap a l’oest i l’altre cap a l’est de la província de València.

El dia 30 d’octubre, la DANA va arribar a Catalunya i va generar grans precipitacions a l’àrea del prelitoral català. Els investigadors del grup LRG de la UPC també van enregistrar moltíssima activitat elèctrica a través dels seus detectors de la xarxa LMA. Els mapes mostren un altre pic de 1.000 emissions elèctriques per km² a les zones del Vallès, el Garraf, el Baix Llobregat i el Baix Penedès.

A més de les estacions de detecció de les Terres de l’Ebre, l’LMA i l’LRG, compten també amb estacions a l’Aragó, com són les de Bujaraloz i Torres d’Alcanadre; a l’oest de Catalunya les d’Alfés, Raimat, Alguaire, Montsec; i, finalment, una a Mallorca. El grup LRG i l’LMA col·laboren també amb el Servei Meteorològic de Catalunya, que ara té 11 sensors LMA instal·lats al terç nord-est de Catalunya.

The post El grup de recerca LRG de la UPC a Terrassa enregistra l’activitat elèctrica de la DANA a València i Catalunya first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està assajant el robot autònom Ona per al repartiment de paqueteria pels carrers del Born de Barcelona. L’objectiu és reduir l’impacte acústic, mediambiental i de congestió del trànsit causat pels vehicles de transport tradicionals. El projecte, anomenat Botnet, busca un model de repartiment amb vehicles autònoms que interactuïn correctament amb els vianants i siguin ben acceptats per la ciutadania. Aquesta iniciativa compta amb una subvenció de més de 145.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació «la Caixa». Les proves s’emmarquen en l’estratègia de descarbonització i sostenibilitat urbana de la ciutat.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Robots autònoms
• Mobilitat sostenible
• Descarbonització
• Última milla en logística

Font: UPC. Robot Ona

Resum nivell 5 anys

A la universitat han creat un robot anomenat Ona fa de carter i repartidor de paquets. Aquest robot és com un cotxe petit que es mou sol i reparteix coses a la gent. Estan provant l’Ona al barri del Born per veure com funciona i si agrada a les persones. El robot ajuda a que hi hagi menys cotxes al carrer, menys soroll i menys contaminació. Així, la ciutat és un lloc més agradable per a tothom.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Robot
• Contaminació

Resum nivell 10 anys

La Universitat Politècnica de Catalunya està provant un robot anomenat Ona que reparteix paquets pels carrers del Born a Barcelona. Aquest robot és autònom, és a dir, es mou sol, sense conductor. Volen veure si poden utilitzar robots com l’Ona per repartir paquets en lloc de furgonetes, per reduir el trànsit, la contaminació i el soroll a la ciutat. Els investigadors també volen saber com reaccionen les persones quan veuen el robot pels carrers i si els agrada aquesta idea.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Robòtica
• Transport sostenible
• Contaminació urbana

Resum nivell 14 anys

Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya estan testant el robot autònom Ona per al repartiment de paqueteria al barri del Born de Barcelona. El projecte Botnet busca desenvolupar un model de repartiment de «última milla» mitjançant vehicles autònoms, amb l’objectiu de reduir l’impacte acústic, ambiental i de congestió causat pels vehicles tradicionals. Les proves també avaluen la interacció entre el robot i els vianants, així com l’acceptació social de la tecnologia. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació «la Caixa» i s’emmarca en l’estratègia de convertir la ciutat en un laboratori urbà de solucions innovadores.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Robots autònoms
• Mobilitat sostenible
• Descarbonització
• Smart cities

Resum nivell 18 anys

La Universitat Politècnica de Catalunya està duent a terme proves amb el robot autònom Ona per al repartiment de paqueteria als carrers del Born de Barcelona. Aquesta iniciativa, en el marc del projecte Botnet, pretén desenvolupar un model sostenible de distribució urbana de mercaderies que redueixi el trànsit, les emissions contaminants i el soroll associats al transport tradicional. El robot Ona, desenvolupat per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial en col·laboració amb CARNET i Vaivé Logistics, és capaç de navegar de forma autònoma i interactuar amb els vianants. El projecte també analitza l’acceptació social d’aquesta tecnologia i compta amb una subvenció de més de 145.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació «la Caixa».

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Robòtica
• Intel·ligència artificial
• Descarbonització

Nota de premsa original

La UPC assaja el robot autònom Ona de repartiment de paqueteria pels carrers del Born de Barcelona

Barcelona, 20/11/2024

La iniciativa compta amb una subvenció de més de 145.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació ”la Caixa” en el marc d’una convocatòria d’ajuts a projectes de recerca

L’Ajuntament de Barcelona aposta per facilitar a empreses, entitats i organitzacions poder dur a terme activitats de testatge en condicions reals de solucions innovadores d’interès públic per a la ciutat i acompanyar-les en una estratègia per transferir el coneixement científic al món de l’empresa i la societat

Investigadors de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), juntament amb CARNET i Vaivé Logistics, assajaran al llarg d’aquesta setmana el robot Ona pels voltants del Centre de Cultura i de Memòria del Born (CCBorn) de Barcelona, en el marc d’un estudi sobre nous sistemes de repartiment de paqueteria en superilles urbanes mitjançant robots autònoms.

Les proves s’emmarquen en el projecte Botnet centrat a estudiar com reduir l’impacte acústic, mediambiental i de congestió del trànsit que comporten els vehicles de transport de mercaderies tradicionals, tenint en compte que el repartiment d’última milla provoca el 20% del trànsit i el 40% de les emissions derivades de la circulació a Barcelona.

Els investigadors pretenen obtenir un model de repartiment de paquets amb vehicles autònoms, que inclogui la navegació del robot i permeti la interacció correcta entre el vehicle autònom i els vianants. Dins del projecte s’avaluarà la integració d’aquests robots a la ciutat, així com el grau d’acceptació de la tecnologia per part dels vianants. Aquest projecte, liderat per investigadors de l’IRI (UPC-CSIC), es duu a terme en col·laboració amb el hub d’R+I en mobilitat urbana CARNET, a través del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC), i l’empresa VAIVE Logistics (spin-off sorgida de la Universitat).

La iniciativa compta amb una subvenció de més de 145.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació ”la Caixa” en el marc d’una convocatòria d’ajuts a projectes de recerca que aportin solucions innovadores als reptes urbans plantejats, sobre la salut comunitària i la sostenibilitat i el canvi climàtic.

L’investigador de l’IRI Àngel Santamaria explica que, «amb aquestes proves, estem estudiant el repartiment de paqueteria d’última milla de manera autònoma o semiautònoma, en carrers amb alta densitat de població. Volem analitzar si, en lloc que hi entrin furgonetes de repartiment, en aquest tipus de zona urbana hi hagi centres de distribució i robots com l’Ona que facin el repartiment de paqueteria. Es tracta d’un robot elèctric, que no contamina tant, no fa soroll i té un tracte amable amb les persones. El projecte està en la fase final, hem desenvolupat algorismes tècnics per dotar l’Ona d’intel·ligència i, ara, estem posant a prova aquests algorismes. A més de valorar si aquest model és factible i funcional, volem estudiar l’acceptabilitat de la tecnologia. En aquest sentit, també estem generant cultura tecnològica”.

El robot autònom Ona és una evolució del model que ja es va assajar a Esplugues de Llobregat el 2022, en el marc del projecte europeu LogiSmile.

Barcelona, laboratori urbà de solucions innovadores

El tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, ha subratllat que “tenim un ecosistema d’universitats, centres recerca, empreses i investigadors que mereixen que la ciutat estigui al costat. Volem aprofitar la capacitat científica que tenim i traduir-la i concretar-la en millores en el benestar social i el progrés econòmic”.

La prova del robot Ona de la UPC s’emmarca en l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona de ser un laboratori urbà on testejar solucions innovadores d’interès públic per a la ciutat. Això passa per acompanyar i facilitar a empreses, entitats i organitzacions poder experimentar els seus productes i serveis en condicions reals que puguin tenir un interès per la ciutat i un impacte social positiu.

S’alinea amb el Pla Estratègic de Ciència i Innovació 2024-2027 que incorpora la transferència de coneixement com a eix motor de l’economia de la ciutat, amb el compromís i l’objectiu prioritari que tota la capacitat científica i tecnològica que concentra Barcelona es tradueixi en millores tangibles per al benestar social, la sostenibilitat i la transició ecològica, gràcies a la transferència d’aquest coneixement d’excel·lència a empreses, institucions i teixit social.

The post La UPC assaja el robot autònom Ona de repartiment de paqueteria pels carrers del Born de Barcelona first appeared on BCNspiracy.

Resum per a tots els públics

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat a Terrassa l’Airgilab, el primer ‘living lab’ que regenera l’aire dels edificis mitjançant cultius hortícoles. Situat a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), l’Airgilab és un hivernacle connectat a una aula i a un despatx que absorbeix el CO₂ acumulat en aquests espais. Les plantes, com enciams, mongeteres i tomaqueres, converteixen el CO₂ en oxigen a través de la fotosíntesi. L’aire net s’envia de nou a l’aula si les condicions són adequades, contribuint a la transició ecològica i la descarbonització de les ciutats.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Living lab
• Fotosíntesi
• Agricultura urbana
• Descarbonització
• Qualitat de l’aire interior

Font: UPC. Interior de l’hivernacle de l’Airgilab amb els enciams, mongeteres i tomaqueres que absorbeixen el CO₂ de l’aula 3.07 de l’ESEIAAT  

Resum nivell 5 anys

A una universitat de Catalunya han creat un jardí especial amb plantes dins d’un hivernacle. Aquest jardí està connectat amb una classe. Quan respirem, l’aire es gasta una mica. Les plantes agafen aquest aire i el converteixen en aire fresc i net. Després, aquest aire net torna a la classe perquè els nens i nenes el puguin respirar. Així, tots tenen aire bo per respirar i es cuida el planeta.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Hivernacle
• Cuidar el medi ambient

Resum nivell 10 anys

A la Universitat Politècnica de Catalunya han creat un laboratori anomenat Airgilab que utilitza plantes per millorar l’aire de les classes. Han construït un hivernacle amb enciams, mongeteres i tomaqueres connectat a una aula i un despatx. Quan les persones respirem, alliberem un gas anomenat diòxid de carboni (CO₂). Les plantes absorbeixen aquest CO₂ i, gràcies a la fotosíntesi, el converteixen en oxigen, que és l’aire que necessitem per viure. D’aquesta manera, l’aire de la classe es torna més net i saludable per a tothom.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Plantes
• Fotosíntesi
• CO₂ (diòxid de carboni)
• Oxigen

Resum nivell 14 anys

La Universitat Politècnica de Catalunya ha inaugurat a Terrassa l’Airgilab, el primer ‘living lab’ que utilitza cultius hortícoles per regenerar l’aire dels edificis. Un hivernacle connectat a una aula i a un despatx de l’ESEIAAT absorbeix el CO₂ acumulat en aquests espais i el transforma en oxigen gràcies a la fotosíntesi de les plantes. Aquest aire purificat es retorna a l’interior si les condicions ho permeten. El projecte s’emmarca en els programes MOVE4EDU i BINAFET, i contribueix a la transició ecològica i la descarbonització urbana.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Living lab
• Fotosíntesi
• Agricultura urbana
• Descarbonització
• Qualitat de l’aire interior

Resum nivell 18 anys

La UPC ha presentat a Terrassa l’Airgilab, un ‘living lab’ pioner que regenera l’aire dels edificis mitjançant cultius hortícoles. Integrat a l’ESEIAAT, l’hivernacle connectat a una aula i un despatx captura el CO₂ present en aquests espais. Les plantes, a través de la fotosíntesi, converteixen aquest CO₂ en oxigen, que es recircula novament a l’interior quan les condicions són adequades. Aquesta iniciativa, desenvolupada en el marc dels projectes MOVE4EDU i BINAFET amb la participació dels grups de recerca GRIC (UPC) i SOSTENIPRA (UAB), busca impulsar la transició ecològica i la descarbonització de les ciutats integrant fluxos d’aire en processos agrícoles.

Conceptes clau per continuar aprenent:

• Transició ecològica
• Descarbonització
• Living lab
• Projectes MOVE4EDU i BINAFET

Nota de premsa original

La UPC presenta, a Terrassa, Airgilab: el primer ‘living lab’ que regenera l’aire dels edificis amb cultius hortícoles

Terrassa, 20/11/2024

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) absorbeix el CO₂ que es concentra en aquests espais i, mitjançant la fotosíntesi, el transforma en oxigen. Aquest aire net recircula novament cap a l’aula, en cas que les condicions siguin adequades.

Interior de l’hivernacle de l’Airgilab amb els enciams, mongeteres i tomaqueres que absorbeixen el CO₂ de l’aula 3.07 de l’ESEIAAT

L’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), el primer living lab que regenera l’aire dels edificis amb cultius agrícoles, l’ha creat el Grup de Recerca d’Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) a Terrassa. El nou laboratori integra els fluxos d’aire que es generen als edificis dins de processos agrícoles per sumar en l’estratègia de transició ecològica i descarbonització de les ciutats.

Aquesta innovadora infraestructura científica s’ha construït en el marc dels projectes MOVE4EDU i BINAFET, en què participen els grups de recerca GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Marcel Macarulla, investigador del grup GRIC, professor de l’ESEIAAT i un dels promotors de l’Airgilab, el presentarà als mitjans de comunicació. A la presentació assistirà el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Samper; el rector de la UPC, Daniel Crespo, i el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca.

The post La UPC presenta, a Terrassa, Airgilab: el primer ‘living lab’ que regenera l’aire dels edificis amb cultius hortícolessa Terrassa, first appeared on BCNspiracy.