<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>BCNspiracy</title>
	<atom:link href="https://bcnspiracy.com/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://bcnspiracy.com</link>
	<description>El evento de divulgación científica en Barcelona</description>
	<lastBuildDate>Mon, 02 Mar 2026 18:20:47 +0000</lastBuildDate>
	<language>es</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	

<image>
	<url>https://bcnspiracy.com/wp-content/uploads/2026/02/cropped-bcn-spiracy-logo-fondo-blanco-32x32.jpg</url>
	<title>BCNspiracy</title>
	<link>https://bcnspiracy.com</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Josefa Barba-Gosé Flexner</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/josefa-barba-gose-flexner/</link>
					<comments>https://bcnspiracy.com/josefa-barba-gose-flexner/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 02 Mar 2026 17:40:34 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bcnspiracy.com/?p=30450</guid>

					<description><![CDATA[<p>Josefa Barba-Gosé Flexner (Barcelona, 11 d&#8217;abril de 1904 – Filadèlfia, 25 de juny de 2000), també coneguda com Pepita Barba, va ser una neurocientífica espanyola que va destacar en la recerca de neurofisiologia malgrat les barreres del seu temps. Filla d’una família distingida, va cursar Farmàcia i Dret a Barcelona, on es va sentir atreta [&#8230;]</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/josefa-barba-gose-flexner/">Josefa Barba-Gosé Flexner</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Josefa Barba-Gosé Flexner</strong> (Barcelona, 11 d&#8217;abril de 1904 – Filadèlfia, 25 de juny de 2000), també coneguda com <strong>Pepita Barba</strong>, va ser una <strong>neurocientífica espanyola</strong> que va destacar en la recerca de neurofisiologia malgrat les barreres del seu temps. Filla d’una família distingida, va cursar Farmàcia i Dret a Barcelona, on es va sentir atreta per la investigació en laboratori. El 1926 es va instal·lar a la Residència de Senyoretes de Madrid, on va tenir accés a un laboratori avançat de química dirigit per Mary Louise Foster.</p>



<p>Va treballar a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sota Augusto Pi Suñer i Jesús María Bellido, i va obtenir beques de la JAE i la Fundació Maria Patxot per ampliar estudis a la Royal Pharmaceutical Society de Londres i la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, on va conèixer el neurofisiòleg Louis B. Flexner, amb qui es casaria el 1937 fugint de la Guerra Civil. Després de travessar clandestinament els Pirineus, es van establir als Estats Units, on va desenvolupar una carrera brillant a Johns Hopkins i la Universitat de Pennsilvània. El 1953 van fundar junts l’Institut de Ciències Neurològiques de Filadèlfia, que va dirigir el seu marit. Va ser sòcia de la Reial Societat Espanyola de Física i Química i va viure 59 anys de col·laboració científica amb el seu espòs fins a la seva mort el 1996. Va morir als 96  anys, i la seva trajectòria va quedar gairebé oblidada fins al segle  XXI.</p>



<p><em>Més informació</em>: <a rel="noreferrer noopener" target="_blank" href="https://es.wikipedia.org/wiki/Josefa_Barba-Gos%C3%A9_Flexner">https://es.wikipedia.org/wiki/Josefa_Barba-Gosé_Flexner</a></p>



<p></p>



<div class="wp-block-group has-background" style="background-color:#f9f9f9"><div class="wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained">
<p class="has-small-font-size"><strong>«Sciku» escrito para la iniciativa «Scikus amb Perspectiva de Gènere», de la ACCC: </strong><a href="https://www.accc.cat/2026/02/11/sobre-la-sisena-edicio-del-concurs-scikus-amb-perspectiva/" target="_blank" rel="noopener" title="">https://www.accc.cat/2026/02/11/sobre-la-sisena-edicio-del-concurs-scikus-amb-perspectiva/</a></p>



<blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow">
<p>Pasión y exilio,<br>dos vidas científicas,<br>luz del cerebro.</p>
</blockquote>



<p></p>



<blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow">
<p>Passió i exili,<br>dues vides científiques,<br>claror del cervell.</p>
</blockquote>



<p></p>



<p>Autor: Simón Perera del Rosario</p>
</div></div>



<p></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/josefa-barba-gose-flexner/">Josefa Barba-Gosé Flexner</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bcnspiracy.com/josefa-barba-gose-flexner/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Rosalind Franklin</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/rosalind-franklin/</link>
					<comments>https://bcnspiracy.com/rosalind-franklin/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 02 Mar 2026 17:33:35 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bcnspiracy.com/?p=30443</guid>

					<description><![CDATA[<p>Rosalind Franklin (1920‑1958) va ser una biofísica i cristal·lògrafa britànica fonamental en el descobriment de l’estructura de l’ADN. Especialista en difracció de raigs X, les seves fotografies i anàlisis van proporcionar dades clau sobre la forma helicoidal de la molècula, en particular la cèlebre imatge anomenada Fotografia 51. Tot i que durant la seva vida el seu [&#8230;]</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/rosalind-franklin/">Rosalind Franklin</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Rosalind Franklin</strong> (1920‑1958) va ser una <strong>biofísica i cristal·lògrafa britànica</strong> fonamental en el descobriment de l’estructura de l’ADN. Especialista en difracció de raigs X, les seves fotografies i anàlisis van proporcionar dades clau sobre la forma helicoidal de la molècula, en particular la cèlebre imatge anomenada <em>Fotografia 51</em>. Tot i que durant la seva vida el seu paper va ser invisibilitzat pel reconeixement atorgat a Watson, Crick i Wilkins, avui és considerada una <strong>pionera en biologia molecular</strong>. També va contribuir significativament a l’estudi del carbó, els virus i les estructures cristal·lines. Va morir prematurament de càncer als 37 anys, deixant un llegat científic essencial per a la genètica moderna.</p>



<p><em>Més informació</em>: <a rel="noreferrer noopener" target="_blank" href="https://es.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin">https://es.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin</a></p>



<p></p>



<div class="wp-block-group has-background" style="background-color:#f9f9f9"><div class="wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained">
<p class="has-small-font-size"><strong>«Sciku» escrito para la iniciativa «Scikus amb Perspectiva de Gènere», de la ACCC: </strong><a href="https://www.accc.cat/2026/02/11/sobre-la-sisena-edicio-del-concurs-scikus-amb-perspectiva/" target="_blank" rel="noopener" title="">https://www.accc.cat/2026/02/11/sobre-la-sisena-edicio-del-concurs-scikus-amb-perspectiva/</a></p>



<blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow">
<p>Lo más pequeño<br>fotografiaba ella.<br>Mérito a otros.</p>
</blockquote>



<p></p>



<blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow">
<p>Allò més petit<br>fotografiava ella.<br>Mèrit a d’altres.</p>
</blockquote>



<p>Autor: Simón Perera del Rosario</p>
</div></div><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/rosalind-franklin/">Rosalind Franklin</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bcnspiracy.com/rosalind-franklin/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Cómo el cambio climático podría dejar sin pastos a muchos animales en el mundo para el año 2100</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/como-el-cambio-climatico-podria-dejar-sin-pastos-a-muchos-animales-en-el-mundo-para-el-ano-2100/</link>
					<comments>https://bcnspiracy.com/como-el-cambio-climatico-podria-dejar-sin-pastos-a-muchos-animales-en-el-mundo-para-el-ano-2100/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 23 Feb 2026 09:02:07 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[BCièNcia]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bcnspiracy.com/?p=30416</guid>

					<description><![CDATA[<p>Resumen para todos los públicosUn nuevo estudio internacional liderado por el Instituto de Potsdam para la Investigación del Impacto Climático, con participación del Barcelona Supercomputing Center (BSC), muestra que el cambio climático podría hacer perder entre un 36% y un 50% de la superficie mundial hoy adecuada para el pastoreo de ganado vacuno, ovino y [&#8230;]</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/como-el-cambio-climatico-podria-dejar-sin-pastos-a-muchos-animales-en-el-mundo-para-el-ano-2100/">Cómo el cambio climático podría dejar sin pastos a muchos animales en el mundo para el año 2100</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Resumen para todos los públicos</strong><br>Un nuevo estudio internacional liderado por el Instituto de Potsdam para la Investigación del Impacto Climático, con participación del Barcelona Supercomputing Center (BSC), muestra que el cambio climático podría hacer perder entre un 36% y un 50% de la superficie mundial hoy adecuada para el pastoreo de ganado vacuno, ovino y caprino de aquí a 2100. Esta reducción afectaría de forma directa a más de 100 millones de personas que dependen de la ganadería extensiva y hasta 1.600 millones de animales, especialmente en regiones vulnerables como África, donde los pastizales podrían disminuir hasta un 65% en los escenarios de mayores emisiones. El estudio define por primera vez un “espacio climático seguro” para el pastoreo y concluye que la rápida reducción de emisiones de gases de efecto invernadero es clave para proteger estos sistemas de producción de alimentos.<br><strong>Conceptos clave</strong>: cambio climático, pastoreo, pérdida de pastizales, seguridad alimentaria, emisiones de gases de efecto invernadero.</p>



<p><strong>Resumen nivel 5 años</strong><br>Un grupo de personas que estudian el clima ha visto que, si la Tierra se sigue calentando, habrá muchos menos campos con hierba donde puedan comer las vacas, las ovejas y las cabras. Eso es un problema porque muchas familias viven de cuidar estos animales y podrían quedarse sin sitios buenos para alimentarlos. Para evitarlo, es importante que los países contaminen menos y cuiden mejor el planeta.<br><strong>Conceptos clave</strong>: pastos para animales, clima se calienta, cuidar el planeta, menos contaminación.</p>



<p><strong>Resumen nivel 10 años</strong><br>El estudio calcula que, si continúa el calentamiento global, entre un 36% y un 50% de las tierras del mundo que hoy tienen un clima adecuado para el pastoreo dejarán de serlo hacia el año 2100. Esto supone un riesgo serio para más de 100 millones de pastores y hasta 1.600 millones de animales, porque los lugares con buen clima para el ganado se reducirán y se desplazarán de unas regiones a otras. Las zonas más afectadas serían regiones vulnerables como partes de África, donde los pastizales podrían disminuir hasta un 65% en escenarios de altas emisiones, lo que refuerza la necesidad de reducir rápidamente los gases de efecto invernadero.<br><strong>Conceptos clave</strong>: calentamiento global, pérdida de tierras de pastoreo, pastores afectados, reducción de emisiones.</p>



<p><strong>Resumen nivel 14 años</strong><br>La investigación identifica un “espacio climático seguro” definido por rangos de temperatura, lluvia, humedad y viento dentro de los cuales los sistemas de pastoreo funcionan de forma sostenible. Con el avance del cambio climático, este espacio se contraerá y se desplazará, de modo que entre un 36% y un 50% de las tierras hoy aptas para el pastoreo podrían perder su viabilidad climática hacia 2100, afectando a más de 100 millones de personas y a hasta 1.600 millones de cabezas de ganado. El impacto será especialmente grave en regiones ya vulnerables, como numerosos países africanos, donde los pastizales podrían reducirse entre un 16% (bajas emisiones) y un 65% (altas emisiones), poniendo a prueba las estrategias tradicionales de adaptación basadas en mover los rebaños o cambiar de especie.<br><strong>Conceptos clave</strong>: espacio climático seguro, viabilidad del pastoreo, vulnerabilidad regional, límites de la adaptación.</p>



<p><strong>Resumen nivel 18 años</strong><br>El trabajo, publicado en la revista PNAS y liderado por el Instituto de Potsdam con participación del Barcelona Supercomputing Center, combina datos climáticos globales y modelos de impacto para estimar cómo cambiará la idoneidad climática de los sistemas de pastoreo basados en pastizales. Los autores muestran que, según el escenario de emisiones, entre el 36% y el 50% de la superficie mundial actualmente apta para el pastoreo perderá esa condición para 2100, lo que compromete el sustento de entre 110 y 140 millones de pastores y hasta 1,6 mil millones de animales, concentrando los mayores daños en regiones con inseguridad alimentaria y desigualdades estructurales. El estudio concluye que la descarbonización rápida y profunda, junto con políticas de adaptación específicas para los sistemas ganaderos extensivos, es imprescindible para mantener un margen operativo dentro del “espacio climático seguro” y evitar impactos potencialmente existenciales sobre la ganadería de pasto.<br><strong>Conceptos clave</strong>: PNAS, modelización climática, ganadería extensiva, descarbonización, políticas de adaptación.</p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/como-el-cambio-climatico-podria-dejar-sin-pastos-a-muchos-animales-en-el-mundo-para-el-ano-2100/">Cómo el cambio climático podría dejar sin pastos a muchos animales en el mundo para el año 2100</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bcnspiracy.com/como-el-cambio-climatico-podria-dejar-sin-pastos-a-muchos-animales-en-el-mundo-para-el-ano-2100/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Alice Guy-Blaché</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/alice-guy-blache/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:17:07 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30001</guid>

					<description><![CDATA[<p>Primera gran directora de cinema de ficció, pionera en so, color i efectes especials, amb centenars de pel·lícules i un estudi propi als EUA.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/alice-guy-blache/">Alice Guy-Blaché</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Alice Guy-Blaché 1873-1968 va ser una directora, guionista i productora de cinema francesa considerada una de les primeres cineastes de la història i pionera del cinema de ficció narratiu.</p>



<p>Va dirigir centenars de pel·lícules, va experimentar amb el so sincronitzat, el color i els efectes especials, i va fundar el seu propi estudi als Estats Units, tot i haver estat gairebé esborrada de la història del cinema durant dècades.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Alice_Guy-Blach%C3%A9" target="_blank" rel="noreferrer noopener">https://es.wikipedia.org/wiki/Alice_Guy-Blach%C3%A9</a></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/alice-guy-blache/">Alice Guy-Blaché</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Berta Cáceres</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/berta-caceres/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:17:05 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30002</guid>

					<description><![CDATA[<p>Líder lenca i activista ambiental hondurenya, cofundadora del COPINH i premi Goldman per la seva lluita contra megaprojectes com la presa d’Agua Zarca.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/berta-caceres/">Berta Cáceres</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Berta Cáceres 1971-2016 va ser una líder indígena lenca, feminista i activista ambiental hondurenya, cofundadora del COPINH i referent internacional en la defensa dels drets dels pobles indígenes.</p>



<p>Es va fer mundialment coneguda per la seva lluita contra megaprojectes extractius com la presa d’Agua Zarca, pel qual va rebre el Premi Goldman de Medi Ambient el 2015 i va ser assassinada el 2016 per la seva tasca.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Berta_C%C3%A1ceres">https://es.wikipedia.org/wiki/Berta_C%C3%A1ceres</a></p>



<p></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/berta-caceres/">Berta Cáceres</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Eunice Newton Foote</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/eunice-newton-foote/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:17:02 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30003</guid>

					<description><![CDATA[<p>Pionera en descriure l’efecte d’escalfament del CO₂ i el vapor d’aigua, autora del primer article de física per una dona als EUA i figura clau en la història del clima.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/eunice-newton-foote/">Eunice Newton Foote</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Eunice Newton Foote 1819-1888 va ser una científica, inventora i sufragista estatunidenca que va descriure experimentalment l’efecte d’escalfament del diòxid de carboni i del vapor d’aigua a l’atmosfera, avançant el concepte d’efecte hivernacle.</p>



<p>El 1856 va publicar un article pioner sobre com els gasos poden augmentar la temperatura de l’aire, considerat la primera publicació de física escrita per una dona als Estats Units i una contribució clau a la ciència del clima.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Eunice_Newton_Foote" target="_blank" rel="noreferrer noopener">https://es.wikipedia.org/wiki/Eunice_Newton_Foote</a></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/eunice-newton-foote/">Eunice Newton Foote</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Francesc Gascó</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/francesc-gasco/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:16:59 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30004</guid>

					<description><![CDATA[<p>Paleontòleg i divulgador valencià conegut com a “Pakozoico”, investigador en arcosaures i referent LGTBI en la ciència i a les xarxes.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/francesc-gasco/">Francesc Gascó</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Francesc Gascó 1984- és un paleontòleg, divulgador científic i atleta de CrossFit valencià conegut a les xarxes com a “Pakozoico”, especialitzat en paleontologia d’arcosaures mesozoics.</p>



<p>Compagina la recerca i la docència amb la divulgació en blogs, podcast i YouTube, ha publicat diversos llibres sobre dinosaures i ha esdevingut una de les veus LGTBI més visibles de la ciència espanyola.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gasc%C3%B3" target="_blank" rel="noreferrer noopener">https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gasc%C3%B3</a></p>



<p></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/francesc-gasco/">Francesc Gascó</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>George Washington Carver</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/george-washington-carver/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:16:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30005</guid>

					<description><![CDATA[<p>Agrònom i inventor afroamericà que va impulsar la rotació de cultius i nous usos del cacauet i el moniato per millorar la vida dels agricultors del sud dels EUA.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/george-washington-carver/">George Washington Carver</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>George Washington Carver c.1864-1943 va ser un científic, agrònom i inventor nord-americà que va desenvolupar noves tècniques de rotació de cultius i productes derivats del cacauet, moniato i altres plantes per millorar l’economia dels agricultors afroamericans del sud dels Estats Units.</p>



<p>El seu treball va fomentar una agricultura més sostenible i va convertir-se en una figura clau de l’educació agrícola i de la ciència aplicada malgrat haver nascut esclavitzat.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/George_Washington_Carver" target="_blank" rel="noreferrer noopener">https://es.wikipedia.org/wiki/George_Washington_Carver</a></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/george-washington-carver/">George Washington Carver</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Henrietta Swan Leavitt</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/henrietta-swan-leavitt-2/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:16:53 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30006</guid>

					<description><![CDATA[<p>Astrònoma que va descobrir la llei període-lluminositat de les Cefeides, base per mesurar distàncies galàctiques i entendre l’escala de l’Univers.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/henrietta-swan-leavitt-2/">Henrietta Swan Leavitt</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Henrietta Swan Leavitt 1868-1921 va ser una astrònoma nord-americana que va descobrir la relació entre el període i la lluminositat de les estrelles Cefeides, clau per mesurar distàncies còsmiques.</p>



<p>El seu descobriment va permetre calibrar l’escala de l’Univers i va ser fonamental perquè Hubble demostrés l’existència de galàxies més enllà de la Via Làctia.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Henrietta_Swan_Leavitt" target="_blank" rel="noreferrer noopener">https://es.wikipedia.org/wiki/Henrietta_Swan_Leavitt</a></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/henrietta-swan-leavitt-2/">Henrietta Swan Leavitt</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Leonhard Euler</title>
		<link>https://bcnspiracy.com/leonhard-euler/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fede Montes]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Dec 2025 20:16:50 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Diversa i inclusiva]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bciencia2024.wordpress.com/?p=30007</guid>

					<description><![CDATA[<p>Un dels matemàtics més prolífics de la història, creador de notacions clau i autor de resultats fonamentals en anàlisi, teoria de nombres i mecànica.</p>
<p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/leonhard-euler/">Leonhard Euler</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Leonhard Euler 1707-1783 va ser un matemàtic i físic suís, un dels més prolífics de la història, amb contribucions decisives a l’anàlisi, la teoria de nombres, la topologia, la mecànica i l’òptica.</p>



<p>Va introduir notacions i conceptes encara en ús (com e, pi, funcions i gràfics) i els seus treballs han marcat profundament el desenvolupament de les matemàtiques modernes.</p>



<p>Més informació: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Leonhard_Euler">https://es.wikipedia.org/wiki/Leonhard_Euler</a></p>



<p></p><p>The post <a href="https://bcnspiracy.com/leonhard-euler/">Leonhard Euler</a> first appeared on <a href="https://bcnspiracy.com">BCNspiracy</a>.</p>]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
